Resultats de la cerca

És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Crevillent Hi ha agricultura, ramaderia ovina i pedreres, però el que li ha donat fama són les seves aigües termals, que han originat una estació balneària

Creix en brolles, en algunes zones àrides de l’Europa meridional Té molta fama com a planta medicinal, i és emprada contra les suors febrils, per a disminuir la glucèmia, com a regulador menstrual, etc

Autor de sarsueles, com La mayorala, La hechicera en Palacio, La Giralda, etc, assolí fama internacional amb les cançons Valencia, El relicario i, sobretot, La violetera , emprada per Chaplin en la pellícula City Lights 1930

Estudià a Viena amb ARobert i a París, amb ACortot i GFauré Especialista en Mozart i Schubert Malgrat estar afectada d’una greu malaltia, esdevingué una concertista de fama mundial Actuà sovint amb Pau Casals

Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile, assolí una gran fama com a aquarellista Es dedicà també a la pintura mural església dels passionistes de Los Andes

Tenia fama d’ésser composta per malfactors Per les citacions judicials, són coneguts els noms d’alguns dels seus membres Antoni Garreta, Miquel Matas, Josep Bernis, Josep Puig, Ignasi Bonsoms, Ambròs Carles i Joaquim del Rosal

Estudià a Peterburg, on es presentà com a infant prodigi el 1911 i aviat esdevingué un violinista de fama internacional, amb un amplíssim repertori que abastava des del barroc fins a la música del s XX

El 1762 entrà a formar part de l’orquestra de la cort del duc Christian IV de Zweibrücken, de la qual fou mestre concertista des del 1768 Assolí una gran fama com a virtuós del fagot, la qual cosa li facilità la consagració definitiva en aquest instrument El 1770 abandonà el càrrec que tenia a Zweibrücken i s’establí com a fagotista a París, on publicà diverses composicions seves Tres anys més tard, havent fet una estada a Londres, on es presentà com a fagotista, s’incorporà a la capella musical del príncep hereu de Prússia -el futur Frederic Guillem II- a Potsdam Compongué més d…

Periodista ocasional, assolí una certa fama com a llibretista de moltes òperes de Verdi Ernani 1844, Macbeth 1851, La traviata 1853, La forza del destino 1863, etc, i d’algunes de Mercadante, els Ricci, etc Morí en la misèria

Assolí una gran fama per la seva interpretació de les primeres obres teatrals romàntiques Residí molts anys a Catalunya, i actuà alguns cops en teatre català el 1861 estrenà Una noia com un sol , de Francesc Vidal i Torrent