Resultats de la cerca

Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…

És anomenat també llana d’Angora Aquest pèl és molt llarg fins a 300 mm, lluent, sedós i generalment d’un blanc pur, encara que n'hi ha una varietat de color bru És emprat com a fibra tèxtil en la fabricació del peluix, d’imitacions de pells, de fils de fantasia, de teixits de novetat, de perruques, etc Actualment, hom en fa imitacions amb materials sintètics

Fou també pintor, escriptor i diplomàtic En bona part autodidacte, rebé, però, lliçons d’Alfredo Casella i d’Igor Stravinskij La seva obra musical presenta una barreja de sensibilitat poètica i d’ironia Compongué una òpera còmica, Le carrosse du Saint Sacrement 1923, cinc ballets, entre els quals The Triumph of Neptune 1926, música simfònica, com Fantasía española 1919, música per a piano i melodies

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Poeta parnassià en Les lendemains 1885 i simbolista en Poèmes anciens et romanesques 1890, assoleix finalment un estil com més va més personal, ple de sentiment i melangia Les medailles d’argile 1900, La cité des eaux 1902, Vestigia flammae 1920 i Flamma tenax 1928 Escriví també novelles i contes plens de fantasia i misteri, com La double maîtresse 1900 i sobretot Le mariage de minuit 1903

Amb el pseudònim de Dietrich Knickerbocker publicà A History of New York 1809, on evocava amb fantasia i humor la vida dels colons d’origen holandès Recorregué Anglaterra i visità Catalunya Del 1842 al 1846 fou secretari d’ambaixada i ambaixador a Madrid Escriví Conquest of Granada 1829, Companions of Columbus 1831, Washington 1855-59 i The Alhambra Tales 1832, la seva obra més famosa

D’idees conservadores, s’adherí formalment al feixisme Contrari al progrés i a la modernització, fou escriptor d’escassa fantasia però impecable en l’estil i un veritable prosatore d’arte La seva obra narrativa fou recollida en els volums Sei romanzi tra due secoli 1939 i Romanzi d’ambo i sessi 1941 Autor també d’assaigs L’evoluzione di GCarducci 1894, Il conte Cavour 1931

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmsclot Josep Gimeno, Barcelona, Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Contes de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders GUIÓ CBenpar, JGimeno FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Pazos, Balter Gallart decorador MUNTATGE Emili Ortiz MÚSICA Frederic Mompou, Carmen Bravo pianista SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Adrià, Massaguer, Alexandra Bastedo Agnès, Héctor Alterio Alfons, Assumpta Serna Roser, Ferran Rañé el secretari Gals-worthy, Ovidi Montllor i Constantino Romero els lladres,…

Soci del Club Billar Barcelona, practicà totes les especialitats del billar de carambola lliure, banda, quadres 47/2 i 71/2, tres bandes i de manera especial el billar fantasia, posteriorment billar artístic En aquesta darrera disciplina, aconseguí diversos títols mundials 1975, 1981, d’Espanya 1981, 1983, 1984, 1991 i de Catalunya 1983, 1984, 1985 Les seves aparicions en el programa Nadal a tres bandes de TV3 contribuïren a la divulgació d’aquest esport

Aquesta categoria ha estat definida pel codi internacional establert per la Comissió Internacional per a la Nomenclatura de les Plantes Cultivades Les cultivars han d’ésser anomenades amb noms trets de llengües vives epítets de fantasia i han d’anar escrites en caràcters tipogràfics normals i entre cometes simples, sense indicacions d’autor Així, per exemple , Populus nigra ‘Poncella’ i Theobroma cacao ‘Nacional’ són sengles cultivars del pollancre i del cacau