Resultats de la cerca

Membre d’una família de violoncellistes, el primer dels quals fou el seu pare, Robert Gérard Hekking Estudià al Conservatori de París amb J Giese, F Chevillard i Jacquard Com a concertista feu diverses gires per Europa amb la pianista russa Anna Jesipova i també amb el violinista E Ysaÿe -el 1882 en una llarga tournée per Europa i el 1888 a l’Amèrica del Nord- Fou primer violoncel de la Filharmònica de Berlín del 1884 al 1888, i novament del 1898 al 1902 Als Estats Units, tocà a la Simfònica de Boston del 1888 al 1891 i a la Filharmònica de Nova York del 1895 al 1898…

Fill de Leonid Kogan , fou alumne de l’Escola Central de Música de Moscou i continuà els estudis al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1970 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Aquest premi marcà el principi d’una carrera important com a concertista, sovint al costat de la seva germana Nina, pianista Debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Leningrad el 1974 L’any 1988 obrí la temporada del Teatre Bol’šoj de Moscou amb La Traviata , de G Verdi Fou nomenat director permanent d’aquesta orquestra i de l’…

El seu pare era violinista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig i amb ell aprengué les primeres lliçons de violí S’inscriví al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment es perfeccionà a Berlín amb Gustav Havemann i Martin Kovacz Formà part de diverses orquestres alemanyes, entre les quals l’Orquestra Filharmònica de Dresden i l’Orquestra Filharmònica de Berlín L’any 1959 s’erigí en guanyador del Concurs Niccolò Paganini de Gènova La seva activitat concertística ha estat parallela a la docent Fou professor del Conservatori de Nuremberg, i des del 1982 és…

Estudià a la Universitat de Belles Arts i Música de Tòquio 1960-64, on es formà com a director d’orquestra i compositor amb A Watanabe, K Yamada i M Ishikata El 1970 guanyà el Concurs Internacional Min On de Tòquio, i debutà al cap de dos anys amb l’Orquestra Simfònica de la mateixa ciutat El 1974 guanyà el Concurs Internacional de Música de Budapest Després d’haver dirigit diverses orquestres japoneses, com les simfòniques de Tòquio i la Metropolitana de la mateixa ciutat, el 1987 fou nomenat director permanent de l’Orquestra Filharmònica Nacional Hongaresa, de la qual passà a…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 amb l’orquestra del mateix centre Posteriorment, i gràcies a l’obtenció de diverses beques, amplià la seva formació a Europa entre el 1962 i el 1967, al costat de mestres com P Dervaux, N Boulanger, F Ferrara o J Fournet El 1962 fundà l’agrupació de cambra Opus 62, que dirigí fins el 1965 El 1974 debutà a l’Òpera de Viena i inicià una brillant trajectòria en teatres d’òpera i sales de concerts europeus El 1978 fou nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica de Mèxic, càrrec que exercí durant vint anys Des…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posterioment -entre el 1956 i el 1960- amplià la seva formació a l’Acadèmia Janacék de Praga Durant quatre anys, fins el 1967, estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moràvia El 1965 guanyà el Concurs Internacional de Besançon, i un any després, el Concurs d’Interpretació Mitropoulos de Nova York Establert a Suïssa des del 1968, ha dirigit diverses formacions, com les orquestres de les ràdios de Colònia 1970-74 i de Hannover 1979-83, l’Orquestra Simfònica de Milwakee 1983-86, l’Orquestra Simfònica de Sydney 1986-89, l’…

Estudià amb diversos mestres al seu país i a Romania, i per a ell foren decisius els tres anys 1942-45 en què George Enescu s’encarregà de guiar la seva prometedora carrera Acabada la Segona Guerra Mundial retornà a Polònia, on reuní diversos músics de l’antiga Filharmònica de Varsòvia, amb els quals fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa El 1947 creà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica de Poznan, al capdavant de la qual romangué durant onze anys Entre el 1978 i el 1982 fou director titular i director musical de la Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa Posteriorment…

S’inicià en la música amb el seu pare Més tard, fou alumne d’EW Degner, K Pohling i M Plüddeman, i estudià a la Universitat de Graz Debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat de Graz durant la temporada 1895-96 i posteriorment dirigí a Munic i Frankfurt En 1910-20 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg, després d’haver estat director a Glasgow i Edimburg Entre el 1920 i el 1938 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Munic, amb la qual destacà com a difusor de la música d’A Bruckner, de qui estrenà, el 1932, la versió original de la Simfonia número 9 Com a…

Fou membre del cor de Sant Tomàs de Leipzig, i posteriorment estudià piano, composició i direcció orquestral a Colònia, on el 1960 debutà amb La flauta màgica Després dirigí a Berna, Salzburg, Oberhausen i Hannover, abans de ser contractat com a director general de música a Lübeck, on, entre el 1966 i el 1971, dirigí unes vuitanta òperes El 1969 debutà al Festival d’Edimburg, i tres anys després ho feu al Covent Garden de Londres amb Così fan tutte En 1976-79 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de l’NDR de Hannover, càrrec que reprengué el 1991 fins el 1995 També fou director…

Estudià a Praga i Viena Fou trompeta solista de l’orquestra de l’Òpera de Brno i, abans de la Segona Guerra Mundial, membre de la Filharmònica Alemanya de Praga i de la Filharmònica de Berlín, dirigida per W Furtwängler Acabada la guerra, obtingué el permís per a installar-se a l’RFA Ben aviat es desenvolupà la seva carrera de solista, convidat per les millors orquestres i els millors directors del món El 1963 fundà el Barockenensemble, amb el qual feu nombroses gires internacionals i enregistraments discogràfics d’obres de JS Bach, GPh Telemann, GF Händel i A…