Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Tomàs Barceló
Història
Cristianisme
Erudit i polític, de l’orde dominicà.
Fou catedràtic de retòrica, de filosofia, de teologia i de llengua hebrea a l’Estudi General Lullià de Mallorca, i es distingí pels seus coneixements matemàtics i astronòmics Austriacista, publicà Real retrato del austríaco monarca y rey legítimo de las Españas D Carlos III propuesto al Balear cariño 1706 i Pindáricas flores que a la Reina de ellas la Virgen Santísima del Rosario y a la flor del imperio Carlos III legítimo rey y monarca de las Españas consagra un Balear ingenio Deixà manuscrites unes Correcciones y enmiendas a la historia de Mallorca de Don Vicente Mut , que forma part de les…
Yeda‘ya ben Abraham ha-Peniní
Filosofia
Literatura
Poeta, metge, filòsof i moralista jueu.
Fill d’Abraham ha-Bedersí Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaṣlut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia A 18 anys escriví una rèplica al Śone Našim de Yehudà ibn Šabbetay, en defensa de les dones Escriví també comentaris filosòfics a l' haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Beḥinat ‘Olam , tractat…
Editorial Laia
Editorial
Empresa editorial de Barcelona.
Inicià les seves activitats el 1972 com a continuadora d' Editorial Estela , tancada per la dictadura franquista Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Comín i Josep Verdura Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic i també incorporà al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries, entre les quals la collecció “Textos filosòfics…
Jacques Derrida
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à…
Ferenc Juhász
Literatura
Poeta hongarès.
S'inicià els darrers anys quaranta amb volums caracteritzats per una reelaboració molt personal de la poesia folklòrica Els anys cinquanta els seus poemes prengueren tons meditatius i filosòfics En les seves imatges recorre molt sovint a les associacions d’idees Entre els seus volums destaquen Tékozló ország ‘El país pròdig’, 1954, poema èpic, A Nap és a Hold elrablása ‘El rapte del Sol i de la Lluna’, 1954 faules en vers A virágok hatalma ‘El poder de les flors’, 1955, Harc a fehér báránnyal ‘Lluita amb l’ovella blanca’, 1965, Anyám ‘La meva mare’, 1969, A halottak királya ‘El…
Eratòstenes
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Director de la biblioteca d’Alexandria La part principal de la seva obra són els escrits sobre astronomia, matemàtiques i geografia Mesurà la circumferència terrestre amb un error d’uns 90 km respecte a les estimacions actuals, i també l’obliqüitat de l’eclíptica per mitjà de l’observació de la diferència existent entre les altures del Sol durant els solsticis d’estiu i d’hivern Estudià el problema de la duplicació del cub i inventà un sistema mecànic per tal d’obtenir, donats dos segments, llur mitjana proporcional Ideà l’anomenat garbell d’Eratòstenes , que proporciona el mètode per a…
Francesc Gomà i Musté
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat el 1941 i doctorat el 1959 amb la tesi El tema de la nada en la filosofía contemporánea , fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967 a la Universitat de Barcelona, d’on fou degà el 1979 President de la Societat Catalana de Filosofia 1985-90, impulsà la revista Convivium 1958 i fou influït per Font i Puig, Ortega y Gasset i Merleau Ponty Considerat l’introductor a Catalunya del pensament de MHeidegger, CLévi-Strauss i MFoucault i de la psicologia de la forma, es dedicà sobretot a l’antropologia fenomenològica i a la psicologia…
Joan Baptista Berni i Català
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a la Universitat de València, de la qual fou també catedràtic 1731 Era sacerdot i notari de la inquisició Publicà tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i el tractat Filosofía racional, natural, metafísica y moral 1736, en quatre volums, obra bàsica de la renovació filosòfica als Països Catalans al s XVIII Deixeble de Tomàs Tosca, s’oposà, com ell, a l’escolàstica decadent i rutinària, i propugnà un eclecticisme fonamentalment racionalista i empíric alhora Defensà una clara separació entre la teologia i la filosofia, tot reclamant per a aquesta la màxima llibertat d’…
Correo de Gerona
Periodisme
Periòdic bisetmanal publicat a Girona, en castellà, des del 5 de febrer fins al 3 d’agost de 1795, amb un total de 52 números.
En plena guerra Gran —Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit—, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra El seu director i editor, un illustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña , des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya adduïa Francesc Comte com a autoritat i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb…
Edessa
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Síria que correspon a l’actual ciutat turca d’Urfa.
Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme Zenó la clausurà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina