Resultats de la cerca

Deixeble de J Vignali i M Roselli, residí a Innsbruck i a Florència Bon retratista, és més conegut pels seus sants i marededeus, d’una dolçor i una pietat estereotipades

Fou amic i collaborador de fra Bartolomeo La seva obra mestra, la taula de la Visitació 1503 —que, juntament amb la predella, és al museu dels Uffizi, a Florència—, equilibrada i harmònica, influí sobre Rafael quan la veié l’any 1506

Ocupà càrrecs destacats en la vida pública de Florència, i escriví una crònica sobre la ciutat, la Nuova cronica , en dotze llibres, des dels temps bíblics, que fou continuada pel seu germà Matteo i el fill d’aquest, Filippo, fins el 1364

Ajudà L Ghiberti en la segona porta del baptisteri de Florència Féu una custòdia per a la catedral, segons disseny d’A Pollaiuolo 1452 Aviat abandonà l’escultura, i es dedicà a treballs de niellat GVasari li atribuí la invenció del gravat al buit italià

Fill de Giuliano da Sangallo, assolí una certa reputació com a medallista Com a escultor féu l’estàtua de Paolo Giovio, al claustre de l’església de San Lorenzo, Florència 1560, que mostra una notable expressivitat de to realista, característica definitòria del seu estil

Acompanyà el seu pare a l’exili fins al 1325, que retornà a Florència És autor del primer resum, en tercets, de la Divina Comèdia 1322, d’un dels primers comentaris sobre aquesta obra, reduït al cant de l' Infern, i d’un poema enciclopèdic, el Dottrinale ~1341, de valor desigual

Actiu a Florència, on destaquen de la seva obra el Salone dei Cinquecento 1495-97 del Palazzo Vecchio, l’església de San Salvatore al Monte ~1500 i el Palazzo Guadagni 1506 Collaborà amb Gde Sangallo a la sagristia de l’església del Santo Spirito ~1489 i amb Benedetto da Maiano al Palazzo Strozzi 1489-1507

Pertanyia a una família güelfa i tingué una gran amistat amb Dant Pertangué al moviment del dolce stil novo , sobre el qual teoritzà en una cançó d’interpretació discutida Donna me prega Fou influït per la filosofia d’Averrois Exiliat de Florència el 1300 per pocs mesos, escriví, a Sarzano, una de les seves millors balades Perch'io non spero

Juntament amb els seus germans Giuseppe i Romualdo fundà a Florència un important arxiu fotogràfic 1854 que actualment manté la seva activitat comercial com a editora d’art La base d’aquest arxiu la constituïren fotografies del patrimoni artístic florentí i italià en general, tema que juntament amb el retrat centrà l’activitat dels germans Alinari i que actualment permet considerar-los uns dels més importants cronistes de la Itàlia del s XIX

Format amb JSansovino, treballà a Bolonya escultures de la façana de l’església de San Petronio, 1525 i a Florència, on collaborà amb Miquel Àngel a la capella dels Mèdici església de San Lorenzo, 1533-34 projectà, més tard, els jardins i les fonts de les villes de la Petraia i de Castello Conserven esbossos d’aquestes obres el museu JSoane de Londres, el Kuppferstichkabinett de Berlín i el Cabinet des Dessins, a París