Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
conquilla
Tecnologia
Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a forta pressió, del metall fos dintre seu.
Generalment una conquilla és formada per dues parts que s’acoblen pel pla de partició i es mantenen unides mitjançant un fort mecanisme d’enclavament Les conquilles poden ésser de cavitat única, de cavitat múltiple, combinades i del tipus unitat La fosa amb conquilla s’enfocà en un principi al plom, estany i llurs aliatges, i més tard al zinc Actualment la major part de les peces foses amb conquilla són a base de zinc, alumini magnesi i llautó
Joan Castells i Ruiz
Tecnologia
Metal·lurgista.
Professor de metallografia a l’Escola del Treball de Barcelona 1931, secretari de l’Institut de la Metallúrgia i de la Mecànica de Barcelona 1933 i administrador de l’Association Technique de Fonderie de Belgique 1962 És autor de Metalografía del acero Barcelona 1933 Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d’emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells
Big Ben
© Fototeca.cat-Corel
Arquitectura civil
Nom amb el qual és coneguda la gran campana del rellotge de la torre del Parlament de Westminster, a Londres.
Fosa el 1856, pesa 16 tones i és situada a 96 m d’altura El seu nom prové de Benjamin Hall, comissari de les obres quan fou installada El 12 de setembre de 2012, la torre del rellotge que allotja el Big Ben, i que per extensió és coneguda també amb aquest nom, fou oficialment batejada amb el nom de Torre d’Elisabet ‘Elizabeth Tower’ en commemoració dels 60 anys de regnat de la reina Elisabet II
traçat
Tecnologia
Operació pròpia dels tallers de construcció mecànica que consisteix a dibuixar i marcar sobre una peça metàl·lica, prèviament pintada amb guix, certes línies o la posició de certs punts que serveixen de guia per a realitzar ulteriors operacions de mecanització.
Hom situa, i eventualment fixa, la peça en què s’ha realitzat el traçat sobre la superfície d’una llosa polida i perfectament plana de marbre marbre de traçar Quan es tracta de peces de grans dimensions, hom les fixa sobre unes grans bancades indeformables de fosa i, mitjançant el rosset i el punxó i amb la guia d’escaires i regles, hom traça sobre les parts pintades de llur superfície les línies o els punts que han de servir de referència
soldador
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Instrument portàtil, emprat per a soldar metalls amb falses soldadures blanes.
Consisteix, generalment, en un cap de coure, en forma de tascó, fixat a una tija de ferro proveïda d’un mànec de fusta, el qual, escalfat amb un llum de soldar o amb un bufador, serveix per a escalfar la part que hom vol soldar i per a manejar la soldadura fosa i introduir-la a les esquerdes que hom fa cobrir o fer-la anar al lloc adequat En alguns soldadors, com els soldadors elèctrics , el cap és escalfat pel mateix instrument
forniment
Disseny i arts gràfiques
Porció de lletres que hom fon per completar una fosa.
llana d’escòries
Física
Tecnologia
Material fibrós obtingut a partir de les escòries de fosa.
És emprada com a aïllant tèrmic
serra de Mainera
Serra
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).
Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina