Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
Joan de Nava
Marí.
Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi
salpingitis
Patologia humana
Inflamació de les trompes uterines.
Va acompanyada, gairebé sempre, d’inflamació de l’ovari i no difereix clínicament de la salpingoovaritis o salpingooforitis Les etiologies més importants són la gonocòccica, la puerperal, el postavortament estreptococs, estafilococs i EColi i la tuberculosa Clínicament, el quadre és similar al d’una peritonitis pelviana El tractament inicialment ha d’ésser conservador antibiòtics, analgèsics, repòs, etc, i si aquest fracassa cal fer un tractament quirúrgic d’urgència
tractat de Versalles
Història
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana.
Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l’anglohispanofrancesa del 20 de gener de 1783 La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l’intent de recuperar Gibraltar En conjunt, l’hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l’abast
Pasquale Paoli
Història
Patriota cors.
Assassinat Gaffori 1753, el 1755 esdevingué general en cap i deturà l’atac genovès a l’illa Quan aquesta passà als francesos —tractat de Versalles, 1768—, els féu la guerra, però fou vençut a Pontenuovo 1769 i fugí a la Gran Bretanya El 1790 la França revolucionària el féu governador de Bàstia intentà 1793 de recuperar la independència corsa, però fracassà i s’exilià de nou a la Gran Bretanya 1795
Thomas Otway
Teatre
Autor dramàtic anglès.
Estudià a Oxford i intentà d’ésser actor Fracassà i ingressà a l’exèrcit malgrat tot, la seva passió pel teatre el decidí a dedicar-s’hi com a autor Les seves obres miren d’apartar-se de les formes més comunes del teatre anglès del s XVII Conreà la tragèdia heroica amb Don Carlos 1676 i The Orphan 1680 Altres obres seves són Alcibiades 1675 i Venice Preserved 1682
Semjon Konstantinovič Timoşenko
Història
Militar
Militar soviètic, mariscal i comissari de defensa el 1940.
Dirigí el front oriental i retardà l’ofensiva alemanya durant la Segona Guerra Mundial, fins que fou derrotat a Minsk i a Białystok juny-juliol del 1941 i fracassà en una ofensiva a Khàrkov maig del 1942 Amic personal de Stalin, hom li llevà el comandament directe de tropes, però fou traslladat a l’estat major Des del 1945 fins al 1947 actuà com a conseller militar dels comunistes xinesos
Juan Díaz Porlier
Història
Militar
Militar.
Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi
Eric Lewinski von Manstein
Història
Militar
Militar alemany.
Planejà l’atac amb cotxes blindats a través de les Ardenes que, adoptat per Hitler, donà la victòria als alemanys sobre França el 1940 Prengué Sebastopol 1942 i fou nomenat mariscal fracassà en un intent de prendre Leningrad 1942, però, traslladat a Ucraïna, aturà els soviètics i reprengué Khàrkiv 1943 Caigut en desgràcia, fou destituït 1944 Fet presoner pels britànics el 1945, fou empresonat fins el 1953 i, el 1955, publicà unes memòries
Llywelyn ap Gruffydd
Història
Comte de Gal·les.
Net de Llywelyn ap Iorweth 1173-1240, obligà Enric III d’Anglaterra a reconèixer-lo príncep de Galles i sobirà de tots els caps gallesos Des del 1276 entrà en guerra constant amb Eduard I d’Anglaterra Vençut el 1277, el 1282 es tornà a revoltar amb altres caps gallesos, però morí en la revolta, que fracassà i posà fi a la independència gallesa El seu cap fou exhibit al pont de Londres
Arnulf I
Història
Rei de Germània (887-899) i emperador del Sacre Imperi (898-899).
Fill illegítim de Carloman, rei de Baviera Esdevingué duc de Caríntia el 876 Es revoltà contra el seu oncle, l’emperador Carles el Gros fou proclamat rei de Germània a la mateixa dieta de Trebur 877 que deposà l’emperador Derrotà els normands vora el riu Dyle 891 i fracassà en la lluita contra els moravians 893 Cridat pel papa Formós emprengué amb èxit dues expedicions a Itàlia Fou coronat emperador a Roma 896
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina