Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
asíndeton
Lingüística i sociolingüística
Supressió de les còpules, o dels elements d’unió, que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos o més termes: Rèiem, discutíem, parlàvem
.
L’ús tan freqüent de l’asíndeton en el llenguatge literari ha fet que fos considerat com a figura retòrica L’omissió de conjuncions que suposa dóna sempre un caràcter estilístic especial les frases o les proposicions asindètiques tenen un ritme més accelerat, pel fet mateix que prescindeixen d’uns lligams gramaticals L’asíndeton no té, en l’entonació, la típica inflexió descendent que anuncia el final d’un període L’asíndeton pertany més al camp de l’estilística que al pròpiament gramatical Rep també el nom de disjunció , i s’oposa a la polisíndeton
frase S
Química
Qualsevol de les codificacions convencionals que estableix les normes de prudència a tenir en compte a l’hora de manipular qualsevol substància o producte considerat perillós.
Les frases de seguretat són una sèrie de codis establerts per la Unió Europea que, encapçalats per la lletra S de seguretat i seguits per un número, cal utilitzar, bé sols o bé combinats entre ells, a l’hora d’etiquetar qualsevol producte considerat de risc Donen informació sobre els sistemes d’emmagatzematge i consells per a la manipulació en l’àmbit d’higiene personal i de sistemes de protecció que s’han utilitzar tant en circumstàncies normals com en cas d’accidents, com ara vessaments Inclouen també informació sobre la reactivitat i sobre les possibles incompatibilitats de…
Count Basie
Música
Nom amb què és conegut el pianista, director d’orquestra, compositor i arranjador de jazz nord-americà William Basie.
Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat
Cristòfor Coret i Peris
Educació
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta labor pedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases reducidas a método fácil 1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Coret y Peris 1683-1760 o el…
,
cesura
Música
Punt d’articulació entre dues unitats formals consecutives (frases, períodes, etc.).
Per extensió, signe convencional -generalment, una coma o apòstrof a sobre del pentagrama- que s’utilitza per a indicar-la en una partitura
ruggiero
Música
Esquema de baix obstinat sobre el qual es desenvolupaven variacions (variació) instrumentals o vocals, popular a Itàlia des de mitjan segle XVI fins a mitjan segle XVII.
El ruggiero es presenta sempre en quatre frases en mode major i habitualment en metre binari Sobre aquest baix estròfic es desenvoluparen una gran varietat de melodies discantus i progressions harmòniques El nom podria provenir de la primera paraula d’una de les estrofes de l' Orlando furioso de L Ariosto L’ús de l’expressió aria di Ruggiero per G Frescobaldi i d’altres suggereix l’origen vocal i el caràcter melòdic de l’esquema La seva primera aparició està continguda en el Tratado de glosas 1553 de Diego Ortiz, inclosa en la seva taula de tenors italians N’existeixen nombrosos…
preludi coral
Música
Composició per a orgue amb funcions introductòries basada en un coral alemany.
De durada relativament curta, la seva intenció era definir la tonalitat de l’himne que seguidament havia de cantar la congregació Quasi sempre, la melodia del coral és ornamentada i presenta un acompanyament polifònic, sense ser dens ni escindir les frases del coral mitjançant interludis Els exemples més importants de preludi coral es troben en Das Orgelbüchlein 'Petit llibre d’orgue' de JS Bach, que en conté quaranta-cinc També alguns autors dels segles XIX i XX continuaren escrivint-ne J Brahms, M Reger o H Distler, entre d’altres El terme és usat de vegades com a sinònim de…
reconeixement de formes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques orientades a la identificació de contorns, formes o configuracions mitjançant dispositius que permeten d’organitzar la informació rebuda, gràcies a la recerca i selecció de formes comparables.
Una “forma” pot ésser una imatge, una paraula, un text, un senyal provinent d’un captador, etc El reconeixement de formes consisteix a desenvolupar un conjunt de regles per assignar un procés d’aprenentatge El reconeixement pot ésser fet per procediments estadístics , que utilitzen un model de classificació, i per procediments lingüístics , que empren un model de descripció En els procediments estadístics o difusos, cada forma es presenta per un vector en l’espai de característiques, i la tasca de reconeixement consisteix a fer una partició de l’espai per tal de classificar cada forma En els…
largo
Música
Obra, fragment, o moviment d'un concert, sonata o simfonia escrita en tempo largo.
També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l' adagio o l' andante , o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa Un dels largi més coneguts és l' Ombra mai fù , de l’òpera Serses , de GF Händel, que curiosament no porta la…
Tom Harrell
Música
Trompetista de jazz nord-americà.
Passà la infantesa a San Francisco i des dels tretze anys tocà en diversos grups d’aquesta ciutat Pertanyé a les orquestres de Stan Kenton 1969 i Woody Herman 1970-71 Després, es traslladà a Nova York per incorporar-se al grup d’Horace Silver 1973 També formà part del nonet de Lee Konitz, entre altres grups Durant una bona part dels anys vuitanta fou membre de la formació de hard-bop de Phil Woods Posteriorment es presentà amb freqüència amb el seu propi nom i dugué a terme un bon nombre d’enregistraments Harrell esdevingué un dels millors improvisadors i trompetistes dels anys vuitanta i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina