Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
idiòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques
fricció
Tecnologia
Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte a l’altre.
Cal no confondre-la amb el fregament, que és la resistència al fet que el moviment continuï un cop ja s’ha iniciat En el fenomen de la fricció es basa el funcionament de nombrosos dispositius mecànics, com ara els embragatges de fricció, els limitadors de parell, etc sense fricció fóra impossible de caminar o la propulsió dels automòbils Hom anomena coeficient de fricció entre dues superfícies la relació entre els mòduls de la fricció i de la component normal de la força que actua entre les superfícies i les manté en contacte
Guillaume Amontons
Física
Físic francès.
Considerat el precursor dels treballs de Gay-Lussac en afirmar, un segle abans que aquest, l’existència d’un estat de repòs absolut que situà a una temperatura equivalent a uns -240° de la nostra escala Celsius Precursor, també, de Charles Augustin Coulomb en formular que la resistència al fregament entre dos cossos és independent de la superfície de contacte però proporcional a la força que els hi manté Els seus treballs el portaren a millorar l’exactitud dels aparells existents per a mesurar pressions i temperatures Membre de l’Académie de Sciences el 1699
sincronitzador
Transports
Tecnologia
Dispositiu d’alguns canvis de marxa que permet de passar d’una marxa a una altra sense sotregades ni sorolls, bé que, com passa generalment, l’arbre primari i el secundari girin a velocitats diferents.
El sincronitzador consisteix en un pinyó solidari amb l’arbre però susceptible de desplaçar-se axialment tot al llarg d’uns canals que té el dit arbre, de manera que, en accionar la palanca del canvi de marxa, es desplaça fins que toca lateralment el pinyó, fins en aquest moment lliure, al qual ha d’ésser transmès el moviment i al qual comunica a poc a poc la seva velocitat de rotació per fregament Quan les dues velocitats són iguals, és alliberada una corona dentada que engrana simultàniament amb els dos pinyons i els fa solidaris, tot establint la transmissió
desarenatge
Tecnologia
Operació d’eliminar la terra o sorra que resta adherida a les peces de fosa després de desemmotllar-les.
Hom l’acostuma a fer de tres maneres diferents fent-les voltejar dins un bombo rotatiu , per sorrejament, granallatge o perdigonatge, o bé sotmetent llur superfície als efectes d’un doll d’aigua o vapor d’aigua a gran pressió El sistema de bombo rotatiu, emprat per a peces petites, consisteix a introduir-les en un cilindre horitzontal gairebé sempre de secció octagonal a l’interior del qual hom hi posa granalla de ferro blanc en voltar el cilindre de 60 a 70 voltes per minut es produeix, entre les peces i la granalla, un fregament que les neteja
hidrotermal
Geologia
Dit dels aqüífers que emmagatzemen aigua calenta.
Els aqüífers profunds poden ésser escalfats pel gradient tèrmic de l’escorça terrestre, o grau geotèrmic La velocitat de l’aigua dels aqüífers, especialment els saturats, és molt lenta, la qual cosa contribueix a un escalfament més gran pel gradient tèrmic Els aqüífers pròxims a zones amb activitat volcànica recent poden adquirir temperatura a partir de les roques ígnies, que encara conserven calor aquests aqüífers poden no ésser profunds Les falles, a causa de l’intens fregament a què sotmeten les roques sobre les quals actuen, generen calor, que pot elevar la temperatura dels…
bastidor
Art
Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o brodar.
Antigament els llistons dels bastidors emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d’evitar el fregament de la tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial Els bastidors són denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles, cola o claus, i mòbils quan disposen d’un sistema de falques A partir de mitjan s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els noms figura, paisatge i marina ,…
revestiment
Transports
Superfície exterior de l’estructura d’una aerodina, que consisteix en un embolcall de tela o de fusta o, més generalment, de xapa de metalls lleugers.
El revestiment materialitza els perfils calculats en els estudis aerodinàmics del projecte i, per tant, com més gran sigui la velocitat per a la qual ha estat previst l’aparell, ha d’ésser més llis i les unions de les seves xapes més perfectes i segures A més, ultra contribuir a la resistència mecànica dels elements interns del buc, sovint suporta les diferències de pressió entre l’interior i l’exterior de la cabina L’escalfament del revestiment pel fregament amb l’aire planteja greus problemes a velocitats molt superiors a la del so, de manera que en els avions molt ràpids i en…
poliment
Tecnologia
Oficis manuals
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc, de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats, com el marbre, els metalls, les gemmes, l’ivori, el vidre, etc, per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.
El poliment és efectuat manualment o mecànicament, pel fregament de la superfície que hom vol polir amb moles, raspalls, abrasius, etc Les facetes de les pedres precioses són fregades amb una altra pedra o amb abrasius per tal d’eliminar les petites ratlles que ha deixat la mola, en ésser tallades Les lents i altres elements òptics són sotmesos a poliment amb òxid de ceri i altres abrasius molt fins per tal de llevar-ne les petites estries i altres irregularitats que poden presentar per tal de corregir-ne petits defectes del perfil El poliment dels metalls, del marbre, etc, sol…
alopècia
Patologia humana
Absència de pèl o de cabells a les regions que normalment en tenen.
Pot ésser originada per causes molt diverses malalties infeccioses o parasitàries tifus, grip, sífilis, pneumònia, erisipela, tinya, malalties del cuir cabellut psoriasi, lupus eritematós, efectes de les radiacions raigs X, radiacions atòmiques, acció de diverses substàncies medicamentoses d’aplicació local sals de seleni o no sals de talli, anticoagulants, traumes psíquics emocions repetides o molt fortes, esforços intellectuals, tracció dels cabells artificis de perruqueria, fregament posició de sobines dels infants petits cicatritzacions d’una ferida cremades, traumes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina