Resultats de la cerca
Es mostren 2612 resultats
corba característica
Electrònica i informàtica
Corba que representa la relació entre dues o més magnituds referents al funcionament d’un element, component, transductor, dispositiu electrònic, etc.
Són especialment importants les dels tubs i dels transistors, emprades per a determinar-ne el funcionament correcte Hom distingeix entre la característica estàtica funcionament sense càrrega i amb règim continu i la característica dinàmica amb càrrega i règim altern Les característiques més usuals són les d' entrada , de sortida i les de transferència
barra de torsió
Esquema de funcionament d’una barra de torsió
© Fototeca.cat
Transports
Tipus de ressort constituït per una barra d’acer de gran esveltesa, feta treballar a torsió.
Pot ésser utilitzada en els automòbils com a element elàstic de la suspensió — en substitució de les ballestes o molles helicoidals— o bé com a element estabilitzador, per tal de reduir el balanceig del vehicle durant els viratges Quan fa de ressort, acostuma a encastar-se un dels seus extrems a la carrosseria mentre que l’altre és fixat sobre el suport de la mànega de la roda quan fa de barra estabilitzadora , és muntada transversalment a la llargada del vehicle i els seus extrems van fixats als suports de les mànegues de les rodes de cada banda suspensió
motor pneumàtic
Vista escorxada d’un motor pneumàtic de paletes que pot funcionar reversiblement (el sentit de les fletxes indica el seu funcionament com a màquina pneumàtica)
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un gas, sota les seves formes d’energia de pressió, cinètica i tèrmica, en una proporció determinada.
La classificació dels motors pneumàtics coincideix amb la dels motors hidràulics, és a dir, que, segons els principis de funcionament, hom distingeix les turbines i els motors volumètrics , i dins aquests, els de moviment rectilini, els de moviment giratori d’angle limitat i els rotatius Entre els motors de moviment rectilini hi ha els cilindres pneumàtics , d’estructura similar als hidràulics, i també un grup d’aparells on l’element mòbil, sovint sense tija, actua alhora com a vàlvula distribuïdora, amb la qual cosa provoca un moviment repetitiu molt ràpid Aquest últim principi…
interferòmetre
ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i longituds metre…
lleva
Funcionament de la lleva en un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Disc proveït d’una prominència (anomenada també lleva) en la seva perifèria i que pot girar a l’entorn del seu eix, que forma part d’un mecanisme d’excèntrica.
central tèrmica
Esquema de funcionament d’una central tèrmica de carbó
© Fototeca
Tecnologia energètica
Central elèctrica que transforma l’energia tèrmica d’un combustible en energia elèctrica.
Segons el sistema de transformació poden ésser centrals de vapor, de gas o dièsel Les més importants i nombroses són les centrals de vapor , que utilitzen el vapor obtingut en una caldera per a fer girar una turbina La velocitat de rotació de la turbina és transmesa, directament o a través d’un reductor de rodes dentades, a un alternador que genera l’energia elèctrica Els elements principals d’una central termoelèctrica d’aquest tipus són els parcs o dipòsits d’emmagatzemament del combustible, que pot ésser sòlid carbó, lignit, turbes, i, en algunes ciutats, escombraries o líquid naftes, olis…
filadora de cap obert
Esquema del funcionament d’una filadora de cap obert
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina de filar moderna.
A diferència de totes les altres, a aquesta màquina les fibres entren soltes cap obert a l’òrgan rotatiu generalment un rotor còncau o una turbina, són aplacades contra la paret interior d’aquest, per mitjà de l’acció combinada de la força centrífuga i d’una forta succió, i reben, així, la torsió que les ajunta per a formar el fil Aquest sistema permet d’elevar la velocitat d’enrotllament de les bobines fins a unes 45000 rpm el pes de les bobines receptores pot arribar als 4 o 5 kg Així, hom aconsegueix una producció de 3 a 5 vegades superior a la d’una contínua d’anells Hom la coneix…
radiodifusió
Esquema de funcionament d’un emissor i d’un receptor en la radiodifusió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transmissió, especialment del so, a distància, mitjançant ones hertzianes, adreçada a un nombre ample de destinataris.
La radiodifusió sonora veu i música generalment s’emet en forma de programes que solen ser gratuïts per als oïdors La radiodifusió sonora —la ràdio , com correntment hom l’anomena— és basada en les propietats de les ones hertzianes o radioelèctriques aquestes són fàcils de generar mitjançant circuits oscillants d’alta freqüència i d’emetre o enviar als destinataris, gràcies a l’antena El senyal elèctric que arriba a l’antena senyal modulat és un senyal format per l’ona portadora senyal d’alta freqüència generada per un circuit oscillant, que és la que facilita la propagació de les ones…
paràmetre
Electrònica i informàtica
Coeficient, aproximadament constant, que caracteritza el funcionament d’un element o d’un dispositiu determinats i que intervé en llurs equacions característiques.
Així, en un tub electrònic hom defineix tres paràmetres la resistència interna, la transconductància i el factor d’amplificació En un transistor hom parla de diversos tipus de paràmetres els més corrents són els anomenats paràmetres híbrids Els paràmetres permeten de traçar una família de corbes o funcions que descriuen el funcionament del dispositiu
fiabilitat
Matemàtiques
Tecnologia
Mesura de la confiança que hom pot tenir en el funcionament correcte d’un sistema o d’un dels elements que el componen.
Hom l’expressa per la probabilitat que s’acompleixi aquest funcionament correcte durant un temps determinat i en condicions especificades de funcionament La fiabilitat variarà amb aquestes condicions, tant si són pròpies del sistema com si són externes Hom pot estudiar la fiabilitat d’un element i la del sistema en el seu conjunt en funció del temps mitjançant tres nocions interrelacionades la supervivència, la duració de vida i la probabilitat condicional de falliment o d’avaria, la més instructiva de les quals és la tercera amb un nombre suficient d’observacions…