Resultats de la cerca

Cavaller, senyor de les baronies de Bunyol i Xest, que adquirí Fill del notari Joan Mercader i Gomis Cambrer d’Alfons el Magnànim ja el 1426 i ambaixador seu a Castella 1426, 1436, 1443, conseller de l’infant Joan futur Joan II quan era lloctinent general de València Governador general de València en diverses ocasions, formà part d’ambaixades reials, des de Nàpols, a Milà 1438 i a Florència 1439, on es trobava la cort pontifícia Batlle general de València, reuní, ja vell, a casa seva, a València, una tertúlia literària, gairebé familiar, reflectida en el Parlament en casa de Berenguer…

Vida i obra Seguí la carrera judicial i de molt jove fou nomenat alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Destaca per dues obres un dietari dels viatges realitzats per Catalunya i un qüestionari format per 143 preguntes sobre geografia, economia, història, vida quotidiana, etc que havia de ser contestat pels pobles, caps de corregiment, valls, territoris senyorials, etc, de Catalunya Segons alguns autors, les dues obres estarien estretament relacionades, ja sigui perquè els viatges li inspiraren la realització de les enquestes, o bé perquè volgué comprovar-ne in situ les…

Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis , publicada per la…

Fill de Berenguer IV d’Oms Cavaller El 1462, en produir-se la invasió francesa del Rosselló a l’inici de la guerra contra Joan II, era senescal de Bellcaire i anava amb l’exèrcit invasor Durant l’ocupació francesa fou conseller i camarlenc del rei, senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats per Lluís XI 1463-71 Amb tot, des del 1471, amb el seu nebot Guillem I d’Oms de Santapau, Pere d’Hortafà i d’altres s’alçà en armes contra els francesos El 1472, Joan II el confirmà, en recompensa, com a governador El 1474, però, arran d’una nova invasió francesa, fou fet…

Fill de Berenguer IV d’Oms Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms Berenguer V d’Oms Cavallerís d’Alfons el Magnànim El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 feta hereditària el 1428 Governador general de Mallorca 1425-57, hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va Es congracià l’animadversió de tothom en…

Intervingué activament en la política reial entre el 1344 i el 1364 com a tresorer, ambaixador i conseller reial El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca, el 1348 era a València com a llegat pel rei per tractar amb els nobles vençuts de la Unió i el 1351 participà en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere III, quan aquest era a Sardenya el 1355 anà a trobar el rei a l’illa amb una forta suma de diners per a facilitar el seu retorn a Catalunya Intervingué en les…

A mitjan s XV residia a Barcelona El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de preguerra civil, l’any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l’interior de la presó

Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel A la mort del rei 1387, fou secretari de la reina El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç Sembla que redactà una obra de caràcter històric Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’estil…

Fill de Vidal de Sarrià Inicià la carrera al servei d’Alfons II de Catalunya-Aragó i el 1286, a 20 anys, dugué a terme una sèrie d’incursions contra els angevins a Sicília i Calàbria i fins a Nàpols Conquerí les illes de Capri i Pròixida, i atacà i incendià Astura Com a recompensa rebé possessions importants al Regne de València, com Castell de Castells i Callosa d’en Sarrià Marina Baixa veí de Roger de Lloria, estigué en litigi amb ell Al servei de Jaume II i com a almirall d’Aragó nomenat a Roma el 1296, on havia acompanyat el rei, reprimí els corsaris a Àfrica El mateix any, tanmateix, el…

Baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada i senyor del castell i les valls de Gallinera i d’Ebo Fill primogènit de Lluís de Vic i de Corbera, de qui heretà les possessions Fou educat a la cort Prengué part en la conquesta de Granada amb el seu germà Joan, que hi morí 1492 El mateix any es casà amb Violant Ferrer i Soler, filla gran de Lluís Ferrer i Eixarc El 1505 fou nomenat justícia criminal de València Acompanyà l’any següent Ferran II i Germana de Foix a Nàpols, i el 1507 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa, càrrec que tingué fins el 1520 —fou confirmat a la mort de Ferran II…