Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals…

S’inicià professionalment com a mestre d’escola, però decidí dedicar-se professionalment a la música Debutà el 1963 amb l’Òpera Nacional Gallesa interpretant l’Ismaele al Nabucco , de Verdi, i després abordà d’altres papers d’òpera italiana Rodolfo, Macduff, Ernesto o el duc de Màntua El 1965 feu a Atenes el paper titular de l’ Oedipus rex , de Stravinsky, sota la direcció del mateix compositor, i el 1967 es presentà al Covent Garden de Londres Especialista en Mozart, n’ha enregistrat diverses òperes, que han assolit un gran èxit gràcies a la flexibilitat del seu timbre

Professional des del 2006, destaca tant en la modalitat de pista com en ciclisme de carretera En el seu palmarès sobresurten el Campionat del Món de persecució per equips 2006-09, 2011, competició en la qual guanyà també la medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i als de Londres 2012, i el de persecució individual 2009 En ciclisme de carretera, guanyà la cursa París-Niça 2016, el Critèrium del Delfinat 2018 i el Tour  2018   

Estudià amb ACanova i amb BThorwaldsen Entre les seves obres, totes dins la tendència neoclàssica, cal esmentar l’estàtua de la reina Victòria i la de Robert Peel, a Westminster

Destacà amb el Manchester United com a davanter centre i a l’estiu del 1986 el fitxà el FC Barcelona Arribà juntament amb Gary Lineker i durant la temporada 1986-87 jugà 53 partits i marcà 15 gols L’edició 1987-88 fou cedit al Bayern Munich i el 1988 el Manchester United el recomprà Amb els red devils guanyà una Recopa davant del FC Barcelona 1991, final en què marcà els dos gols del United Amb Galles fou 72 vegades internacional i marcà 16 gols Fou seleccionador gallès 1999-2004

Nascuda en el si d’una família aficionada a la música, a quinze anys, una beca li permeté accedir al Trinity College of Music de Londres Debutà, com a mezzosoprano , en el paper de Cherubino, de Les noces de Fígaro , a la Welsh National Opera, l’any 1962 El 1969 debutà als Estats Units i el 1985 cantà al Metropolitan de Nova York en Otello G Verdi Posteriorment, el director James Lockhart l’estimulà per canviar a la tessitura de soprano Cantà dirigida per Klemperer, Solti, Kleiber i Strehler, entre d’altres, i fou una de les més grans especialistes en el repertori…

Dirigent del partit nacionalista gallès Plaid Cymru en 1945-81 Llicenciat en dret a Aberyswith i master a Oxford, fou doctor honoris causa per la de Galles Lluitador nacionalista i pacifista, aconseguí que el 1982 entrés en servei el quart canal de televisió britànica, en gallès, després que el 1980 anunciés una vaga de fam davant la negativa de M Thatcher a impulsar-lo Fou diputat pel seu partit diverses vegades Escriví diversos llibres, entre els quals Bywyd Cymro ‘Vida d’un gallès’, 1982 i Cymru o Hud ‘Galles eterna’, 2001

Emigrà amb la seva família a Austràlia l’any 1966 Graduada per la Universitat de Melbourne en dret i arts 1986, durant els seus anys d’estudiant s’uní al Partit Laborista i, a partir del 1983, fou membre de la Unió Australiana d’Estudiants Del 1987 al 1998 treballà en un despatx d’advocats especialitzat en dret laboral i industrial Diputada al Parlament australià des del 1998, com a membre del Partit Laborista a l’oposició encapçalà diversos ministeris “a l’ombra” En guanyar les eleccions el Partit Laborista l’any 2007, fou nomenada vice-primera ministra i ministra d’Educació,…

Capellà anglicà, el 1784 s’uní als metodistes i inicià una tasca evangelitzadora i educadora a Galles Convertí l’escola dominical en una organització impulsora del gallès, democràtica, i reanimà les escoles circulants de Griffith Jones Amb la seva premsa imprimí 320 000 llibres escolars en gallès

Les seves novelles Y Dreflan 1881, Rhys Lewis 1888, Enoc Huws 1891 i Gwen Tomos 1894 són un vast mirall del desenvolupament social del nord-oest de Galles i de les transformacions sofertes al començ del s XIX fins a la industrialització amb tots els fets vells i nous refosos per la religió metodista en aquesta època, salvadora de la llengua Narrador brillant i creador de personatges, fou el primer novellista gallès que anticipà la tècnica de l’anàlisi psicològica