Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
meiosi
Fases successives de la divisió cel·lular d’una meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.
La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèllules resultants és la meitat dels de la cèllula que es divideix En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis en l’estadi leptotè , el nucli de la cèllula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb precisió —però quan hi ha una interrupció…
Els pteridòfits primitius: les psilofitates i les psilotates
Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…
metzgerials
Botànica
Ordre de briòfits de la classe de les hepàtiques, de gametòfit tal·lós i poc diferenciat, que inclou, entre altres, els gèneres Metzgeria i Pellia.
bríum
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, de gametòfit petit i amb esporangi gros, d’urna cilíndrica i pèndula castanya o, a vegades, roja.
Atenyen de pocs millímetres a 15 cm d’alçada total
apogàmia
Biologia
Producció d’un embrió, per via asexual, a partir d’una cèl·lula del gametòfit (sac embrionari), que no és de l’ovocèl·lula; p ex, d’una sinèrgida o d’una antípoda, a les angiospermes.
Es tracta, doncs, d’una forma d'apomixi Quan la cèllula que origina l’embrió és diploide hom parla d' apogàmia somàtica , i quan és haploide, d' apogàmia generativa És sinònim d’agamospèrmia
buxbaumials
Botànica
Petit ordre de molses de gametòfit tan reduït que la fotosíntesi és efectuada principalment pel protonema i per l’esporòfit, que és ben desenvolupat, amb la càpsula obliqua i aplanada per la cara superior.
Comprèn tres gèneres, el més representatiu dels quals és Buxbaumia
brials
Botànica
Gran ordre de molses, de gametòfit, més o menys ben desenvolupat, acrocarp o pleurocarp, i esporòfit amb càpsula variada, però mai obliqua, i aplanada per la cara superior, normalment amb perístoma de dents fines, simple o doble.
Comprèn la majoria de les molses, dins les quals representa un grup evolucionat
calobrials
Botànica
Petit ordre d’hepàtiques que comprèn tres gèneres, de característiques molt primitives, amb gametòfit sense rizoides i amb fil·lidis no lobulats, no disposats tot al volt del caulidi, i esporòfit amb càpsula dehiscent per quatre fissures longitudinals i elàters entre les espores.
sexe
Herència del sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…