Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
mànega
Meteorologia
Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d’uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l’interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d’un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l’aigua que aixeca al seu pas.
Les parets de la mànega són formades per petites gotes d’aigua És un fenomen observat principalment a les mars tropicals, i hom suposa que s’origina en passar una massa d’aire molt inestable per damunt de regions marines càlides Les mànegues es classifiquen, seguint l’escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació Si el fenomen té lloc sobre la superfície terrestre s’anomena tornado , mentre que si és sobre el mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània, s’anomena mànega marina
Antoine Baumé
Química
Farmacèutic i químic francès.
Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París 1752 i membre de l’Académie dels Sciences 1773 Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne Strychnos ignatii , emprada com a tònic amarg i estimulant Publicà Dissertation sur l’éther 1757, Traité de Pharmacie théorique et pratique 1762 i Chimie…
precipitació convectiva
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols convectius.
Es caracteritza per tenir una alta intensitat, però generalment una duració curta, i per afectar àrees localitzades de petita extensió Els típics xàfecs de tempesta són exemples de precipitació convectiva En núvols convectius cúmuls i cumulonimbes, el desenvolupament vertical és notable, amb forts corrents d’ascens que permeten mantenir dins del núvol partícules de precipitació gotes d’aigua i calamarsa relativament grans Quan finalment aquestes partícules abandonen el núvol, la intensitat de precipitació aigua caiguda per unitat de superfície i de temps pot ser gran, encara que…
escarlatina
Patologia humana
Malaltia infecciosa i molt contagiosa que predomina en nens de 5 a 10 anys, causada per l’estreptococ beta-hemolític i la seva toxina.
Es dona més a l’hivern i a la primavera Es propaga per petites gotes expectorades i per objectes contaminats S'incuba de 3 a 6 dies després hi ha una amigdalitis greu amb cefalàlgia i febre, i de 12 a 48 hores després es manifesta una erupció típica a la pell, que comença al coll i davalla a les extremitats inferiors i que predomina a la regió inguinal i als plecs del colze Al cap d’uns 3 o 4 dies l’erupció s’atenua i millora l’estat general Dues o tres setmanes després poden haver-hi complicacions greus nefritis, infecció reumàtica, cardiopatia, hepatitis, etc Convé que el nen…
fum
Química
Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si d’un gas.
Generalment es forma quan la combustió de diferents cossos és incompleta El fum pot contribuir a la corrosió de metalls, pot matar plantes i pot intoxicar persones i animals contaminació atmosfèrica El fum no es produeix necessàriament per combustió, car pot procedir de gotes líquides, com és el cas, en les guerres, de les cortines de fum , molt emprades en tàctica militar per a establir una pantalla d’ocultació entre l’enemic i l’objectiu a amagar per a aquest fi hom empra substàncies fumígenes fumigen Els generadors de fum cremen fòsfor, àcid clorosulfònic, triòxid de sofre,…
síndrome respiratòria aguda greu
Patologia humana
Malaltia causada per un virus de la família dels coronavirus caracteritzada per l’aparició de febre alta, tos, cefalees, miàlgies i, sovint, pneumònia.
És coneguda per la sigla SARS, del nom en anglès severe acute respiratory syndrome S’originà a la província de Guangdong, a la Xina, i el primer cas fou detectat el 16 de novembre de 2002 Estesa a 29 estats, la major part dels casos tingueren lloc a l’Àsia oriental L’Organització Mundial de la Salut declarà contingut el brot el 5 de juliol de 2003, i des d’aleshores no se n’ha documentat cap nou cas Fins aquesta data hi hagué 8437 persones afectades, 813 de les quals moriren, en la seva majoria persones de més de 60 anys La transmissió de la malaltia és per aire, per gotes i per…
calamarsa

Grans de calamarsa
Meteorologia
Grans de glaç, transparents o translúcids, de menys de 5 mm de diàmetre, procedents de la condensació del vapor d’aigua atmosfèric.
Si els grans són d’un volum més gros, és anomenada pedra Quan en temps tempestuós es formen cumulonimbes, al seu cim, que acostuma a estar sempre a temperatures per sota dels 0°C, es formen capes de partícules de glaç els falsos cirrus , que en caure a través del núvol tempestuós determinen una congelació ràpida i compacta de l’aigua sobrerefredada, que dona lloc a la formació dels grans de calamarsa Els grans de calamarsa transparents provenen de la congelació de gotes de pluja o de volves de neu mig foses, mentre que els semitransparents o translúcids provenen o bé de grans de…
Guillem Soler Niell
Literatura catalana
Poeta i antòleg.
Fou director general de Cultura del govern balear 1986-88 Encetà la seva carrera amb el recull Gotes de camí , publicat l’any 1976 dins un volum d’edició privada que aplegava l’obra de quatre autors novells Lleonard Muntaner, Joan Perelló, Damià Pons i Guillem Soler L’any 1980 publicà la plaquette Ronda de tardor Del 1983 i del 1991, respectivament, daten els seus poemaris més madurs, Boulevards de tardor i Calaegos , aquest darrer amb un pròleg de Blai Bonet La poesia de Soler manifesta una riquesa de lèxic i d’imatges posada al servei d’una meditació profundament lírica i més…
Josep Maria Prous i Vila
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç 1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc 1918-20 i Reus 1973 1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…
,
boira pixanera
Meteorologia
Boira de la qual cau una precipitació apreciable, en forma de gotes finíssimes.
Sol ésser un núvol de pluja, que a muntanya està en contacte amb el terreny
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina