Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
benvingut
Fructicultura
Varietat de presseguer, vigorós, molt ramificat, d’aspecte arbustiu.
El fruit, esfèric, lleugerament aplatat, té l’epidermis groga i la carn consistent, mitjanament sucosa i perfumada madura entre juliol i agost
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla…
farinera borda

Farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi poden confondre…
Max Theiler
Biologia
Bacteriòleg sud-africà.
Pels seus estudis sobre la immunització activa en diferents malalties febre groga, entre altres rebé el premi Nobel de medicina l’any 1951
Francesc Arrò i Triay
Metge.
Fou director de la Revista de Ciencias Médicas 1877-1885 Autor d’estudis sobre les epidèmies de febre groga 1870 i còlera 1884 de Barcelona
Inch’ŏn
Ciutat
Ciutat metropolitana de la República de Corea, situada a l’oest de Seül.
Port a la mar Groga, el principal de Corea del Sud, és un centre comercial, exportador d’arròs i un nucli industrial indústria metallúrgica i tèxtil
Ramon Fontanilles i Junyent
Literatura catalana
Novel·lista
Publicà les novelles La ploma groga 1953, d’un to humorístic, La cort maia de Txikinamit 1956 i El solar 1956, d’un caire més realista
,
dulcamarina
Química
Alcaloide aïllat el 1920 de la tija de la dulcamara (Solanum dulcamara).
És una substància groga emprada com a midriàtic, composta de dos glucòsids la soladulcamarina, i la α, β, γ soladulcina, els quals es descomponen en llurs aglucones i sucres
Sinŭijiu
Ciutat
Capital de la província de P’yŏngang Septentrional, República Democràtica Popular de Corea.
Centre industrial, prop de la frontera xinesa, i port fluvial a la desembocadura del riu Yalu, a la costa de la mar Groga Indústries del paper, tèxtils i conserves de peix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina