Resultats de la cerca

Forma cristalls violats que donen solucions aquoses violades en fred, que esdevenen verdes en escalfar-les Hom l’obté reduint el dicromat potàssic en medi sulfúric És emprat com a mordent en tints, en l’adob al crom i en fotografia com a enduridor

Mineral de ferro que originàriament fou un gel d’hidròxid de ferro i que conté quantitats variables d’aigua És informe, compacta i terrosa, i es presenta de molt diverses maneres És la mena més important del ferro, molt abundant i àmpliament difosa a Catalunya n'hi ha a l’Espluga de Francolí, a Caldes de Malavella, a Bausén i a la Noguera Pallaresa

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té hàbit prismàtic És incolora i transparent i de gust amarg En contacte amb l’aire perd aigua i resta recoberta d’una pols blanca Té una duresa d’1,5 i una densitat d’1,49 Hom la troba en els jaciments de sal

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Conté crisotille, antigorita o ambdós minerals junts Té una estructura molt semblant a la del caolí Acostuma a presentar-se en masses sense textura Té una duresa variable, de 4 a 6, i una densitat de 2,5 a 2,6 Presenta un esclat de cera o de seda en les varietats fibroses És de color generalment verd i a vegades groc, vermellós o gris La serpentina es forma per alteració de l’olivina i de l’enstatita en condicions de metamorfisme de grau baix o mitjà La serpentina en masses, tallada i polida, és emprada com a pedra d’ornamentació

Hom l’obté per acció de l’àcid clorhídric sobre l’òxid cúpric

Cristallitza en el sistema monoclínic, i forma cristalls prismàtics aplanats d’exfoliació clara i color blanc, gris, verd clar o poma Té duresa, 2,5 i pes específic 3,07

Cristallitza en el sistema ròmbic, formant petits cristalls incolors o blancs sobre els prismes de beril o en les geodes de pegmatita Té duresa 6 i pes específic 2,6

Cristallitza en el sistema triclínic, i forma masses fibroses, incolores, blanques o groguenques Té duresa 1,5-2 i pes específic 1,77

Cristallitza en el sistema ròmbic incolora, verdosa o groga Té duresa 3,25 i pes específic 3

Molses de l’ordre de les politricals 1 Polytrichum commune a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b càpsula x 7 c fillidi x 7 d/e seccions transversal i lateral de lamelles x 350 2 P juniperinum a fillidi x 20 b secció transversal de lamelles x 350 3 Atrichum undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b fillidi x 20 4 Pogonatum aloides a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b fillidi x 20 5 P urnigerum a fillidi x 15 Miquel Alcaraz Les politricals constitueixen un ordre força homogeni i bastant diferent de les altres molses, que comprèn…