Molses de l’ordre de les politricals. 1 Polytrichum commune: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít (x 2); b càpsula (x 7); c fil·lidi (x 7); d/e seccions transversal i lateral de lamel·les (x 350). 2 P. juniperinum: a fil·lidi (x 20); b secció transversal de lamel·les (x 350). 3 Atrichum undulatum: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít (x 2); b fil·lidi (x 20). 4 Pogonatum aloides: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít (x 1,5); b fil·lidi (x 20). 5 P. urnigerum: a fil·lidi (x 15).
Miquel Alcaraz.
Les politricals constitueixen un ordre força homogeni i bastant diferent de les altres molses, que comprèn espècies acrocàrpiques, grosses, que presenten fil·lidis amb lamel·les sobre les cares ventrals del nervi, fet que els dóna un aspecte gruixut, rígid i un color verd intens. Els peus masculins formen sovint gespes de plantes coronades per fulles modificades (perigonials), amb aspecte de flor, sovint vermelloses, a l’interior de les quals hi ha els anteridis. Els caràcters més originals d'aquest grup són els de la càpsula, que presenta un peristoma dividit en 32 o 64 dents curtes, obtuses, formades per cèl·lules senceres, que sostenen una membrana fina i persistent, l’epifragma. D’aquesta manera, la càpsula, després de caure l’opercle, s’assembla una mica a un fruit de rosella. El caulidi té una estructura anatòmica complexa, amb teixits conductors força elaborats. Són molses pròpies de sòls humits o molls, generalment àcids.
Polytrichum commune, un dels més bells representants del gènere més important, pot atènyer 100-400 mm o més d’alçada. El caulidi és simple, amb fil·lidis llargs (8-12 mm), rígids, de punta fina, encorbats en estat hidratat, erectes i flexuosos en sec, amb base embeinadora, de color groguenc hialí, lluent, i marge dentat. Gran part del limbe és ocupada per un nervi ample, portador de 30-60 lamel·les longitudinals, cada una d’elles formada per 4-6 rengles de cèl·lules. En tall, les de la part superior es veuen bifurcades o emarginades (amb un canal al mig). La seta és llarga, fins a 120 mm, i porta una càpsula de secció quadrangular, amb hipòfisi (part basal inflada) ben marcada. La caliptra està coberta de pèls, dirigits cap avall, formant un feltre de color brunenc (el nom del gènere, del grec polis, molts, i tricos, pèls, fa referència a aquest caràcter). Forma gespes laxes, extenses, sobre sòls humits i ombrejats, aiguamolls, torberes, etc., als Pirineus. P. formosum forma grans gespes laxes (50-150 mm d’alçada) de color verd fosc o verd blavós, en boscos i landes, en sòls àcids, fins a l’estatge subalpí. Els fil·lidis tenen un nervi agut i punxent, de color vermell brunenc a la punta. El marge és fortament serrat i les cèl·lules terminals de les lamel·les, en secció, són arrodonides. La seta (40-80 mm) porta la càpsula, quadrangular, totalment coberta per la caliptra, fibrosa. P. piliferum és una molsa més petita (20-30 mm), fàcil de conèixer per l’aresta filiforme dels fil·lidis, hialina i dentada, que correspon al nervi excurrent. Forma gespes en sòls àcids i secs, des de la terra baixa fins a l’estatge alpí. Ha estat trobat en diversos indrets dels Pirineus, i a Maçanet de la Selva, Sant Llorenç de la Muga, Sant Pere de Rodes, Montseny, Prades, la Roca i Montnegre. P. juniperinum és freqüent en llocs secs o humits, àcids, en boscos, landes, etc., des de la terra baixa fins a l’estatge alpí. És relativament petita (10-60 mm), amb una aresta de color brunenc, làmines incurvades sobre les lamel·les i vores sense dents. P. strictum és una espècie pròxima, que se’n diferencia per l’hàbitat i pel port: pel que fa a l’hàbitat, creix entre esfagnes, a les vores dels llacs, als estatges subalpí i alpí; pel que fa al port, els caulidis, coberts de toment blanc i dens, i els fil·lidis, són més curts i erectes, i la càpsula és més petita. Altres espècies del mateix gènere trobades al nostre país són P. alpinum, P. longisetum i P. sexangulare, aquest darrer, propi de les congesteres, sobre sòls que queden molt poc temps lliures de neu.
Pogonatum aloides és una molsa més baixa (5-20 mm), que forma gespes més o menys denses, de color verdós o brunenc, sobre sòls arenosos i talussos silícics, sobretot a l’estatge montà. El caulidi, simple, porta fil·lidis d’uns 4 mm, de base embeinadora que es continua bruscament en una làmina ovato-lanceolada. El marge és pla i densament denticulat, des de la base fins a l’àpex, amb dents llargues, formades per diverses cèl·lules. Hi ha lamel·les nombroses (40-60) sobre el nervi. La càpsula és ovato-cilíndrica, erecta, portada per una seta llarga i coberta per una caliptra plena de filaments, molt visible i elegant. La superfície de l’urna és papil·losa. Forma gespes de color verd fosc o brunenc, més o menys denses, sobre sòls arenosos o talussos silícics, sobretot a l’estatge montà. Freqüent al Principat, no es coneix de les Balears i, al País Valencià, solament s’ha trobat a Penyagolosa. Hi ha una espècie semblant, P. nanum, que té la càpsula més curta, subglobosa i quasi llisa. P. urnigerum, la tercera de les nostres espècies, és una planta més grossa, de color glauc, amb caulidis ramificats i fil·lidis grossos, llargament acuminats, amb el nervi excurrent. Viu sobre sòls descoberts, talussos i escletxes de roques, als Pirineus i al Montseny, sobre substrats àcids.
Atrichum (= Catharinea) undulatum té els caulidis erectes (20-50 mm), amb fil·lidis (7-9 mm) ondulats transversalment i oberts en estat hidratat, amb el revers de la làmina fortament espinós, sobretot a la part superior, amb dents disposades seguint les crestes de les ondulacions. Al marge hi ha un doble rengle de dents, formades cada una per una cèl·lula estreta. Sobre el nervi hi ha 2-4 lamel·les, de 2-5 cèl·lules d’alçada. La càpsula, molt sovint present, és cilíndrica, llarga, encorbada, amb opercle llarg i torçat. La caliptra cobreix 1/3 de la càpsula. És comú sobre talussos ombrejats, als Pirineus, Montseny, Montserrat, Montnegre, Collserola, etc.; al País Valencià, viu a Penyagolosa. En tenim una segona espècie, A. angustatum.