Resultats de la cerca

Considerat el fundador de l’escola bolonyesa, és autor de la Madona de les dents 1345, Galleria Davia Bargellini, Bolonya, de les Històries de sant Antoni Abat Pinacoteca Nazionale, Bolonya i dels frescs de l’església de Mezzaratta El seu estil, presidit sempre pel ritme ondulant de la línia, acusa una forta influència del gòtic francès No obstant això, aportà novetats, com la fragmentació de l’espai en diversos episodis, els quals accentuà amb raigs intensos de llum

Fou professor d’història a Lemberg i periodista a Budapest, Leipzig i Mannheim Les seves novelles evoquen d’una manera pessimista la vida familiar, com en Die geschiedene Frau ‘La dona divorciada’, 1870 Cal esmentar també les narracions sobre la vida de diversos grups ètnics de la seva terra, Galítsia Galizische Geschichten ‘Històries galitsianes’, 1876 El comportament eròtic de molts dels seus personatges ha donat lloc a la creació del terme masoquisme , derivat del nom de l’autor

Conegut sobretot com a narrador, ha publicat Aquell paisatge d’agost 1988, premi Benvingut Oliver, No mireu per l’ull del pany 1991, Històries inquietants 1996 i Temps de fang 2000, premi Modest Sabat 1997 A més, també ha publicat narracions infantils i juvenils, així com les obres dramàtiques L’àtic 1995, El bagul 2000 i Amigues 2002, el poemari Les branques de l’om fosc 1996 i les novelles Arran de pell 2004 i Temps de fang 2007

Creador d’històries illustrades, de les quals és també el guionista Fou considerat com un mestre del gènere a la península Ibèrica S'inicià collaborant en les revistes infantils Mickey i Pocholo , però fou a la revista infantil Chicos , els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge “Cuto” Posteriorment treballà per a editores angleses —realitzant obres com Steel Claw — i franceses — Dargaud — La seva obra adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti

Autor de moltes obres de contingut mitològic i erudit en versos polítics, excellí com a exegeta d’obres i d’autors clàssics la Ilíada , Hesíode, Aristòfanes, Licofront, etc i, sobretot, com a colleccionista de notícies sobre l’antiguitat En aquest sentit, la seva obra més important és el Llibre de les històries , o les Khilíades , conjunt de tretze llibres cadascun dels quals conté mil versos de χιλίας, ‘miler’, que constitueixen una mescla heterogènia de temes literaris, històrics, mitològics i arqueològics

Estudià enginyeria i periodisme, fins que el 1937 entrà a dirigir els estudis de la Metro Goldwyn Mayer Juntament amb Joseph Barbera fundà, el 1957, la seva pròpia companyia Hanna Barbera Studios, factoria cinematogràfica de dibuixos animats d’on sorgiren personatges com l’os Iogui, el gos Scooby Doo, i les històries dels Picapedra i de Tom i Jerry, entre d’altres Una extensa producció —més de 3000 films animats— els feren mereixedors en set ocasions dels Oscar i de nombrosos premis televisius

Esdevingué explícita des del 1846, moment culminant de la polèmica entre neoclassicisme i neogoticisme Fou afavorit pel millor coneixement dels edificis de cada país i per les prospeccions arqueològiques, al mateix temps que hom posava en circulació les primeres històries universals illustrades de l’arquitectura N’és l’exemple més representatiu Charles Garnier Òpera de París, 1861-74, i, a Barcelona, Elies Rogent Universitat de Barcelona, 1863-72 Perdurà, coexistint amb el Modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el segle XX

Participà en la guerra contra Napoleó i exercí multitud d’oficis abans de professionalitzar-se com a escriptor Les seves primeres novelles foren imitacions de Walter Scott el contacte amb Brandenburg el portà a conrear temes històrics de Prússia Entre les seves novelles historicopatriòtiques, aplegades sota el títol general d' Històries brandenburgueses , cal destacar Cabanis 1832, Die Hosen des Hern von Bredow ‘Les calces del senyor de Bredow’, 1846 i Ruhe ist die erste Bürgerpflicht ‘La calma és el primer deure ciutadà, 1852

Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari 1351 i després protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós Fou un dels renovadors de la prosa catalana —es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360— El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae 1287 amb el títol Històries troianes publicada el 1906 La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics

Collaborà en la revista satírica Simplizissimus i fou també pintor Tant la seva narrativa com la seva poesia palesen un agut sentit de l’humor, on és clara l’empremta de la literatura de cabaret Cal esmentar els reculls de poesia Schnupftabakdose Stumpfsinn in Versen ‘Capsa de rapè Disbarats en vers’, 1912 i Turngedichte ‘Poesies gimnàstiques’, 1920, i, en prosa, Die Woge Marine Kriegsgeschichten ‘L’onada Històries de la marina de guerra’ i Mein Leben bis zum Krieg ‘La meva vida fins a la guerra’, 1931, autobiogràfica