Resultats de la cerca

Vida i obra És autor del primer episcopologi de Tortosa i d’una documentada història de la càtedra Notas antiguas de esta catedral , 568 folis, inèdita, conservada a l’Arxiu Capitular d’aquesta ciutat ms 21, que ha estat la font d’estudi per als historiadors tortosins posteriors El 1620 fou escollit oïdor de comptes del General de Catalunya Lectures QUEROL COLL, E Tortosa, república literària 1475-1800 Catàleg bibliogràfic d’escriptors i obres anònimes , Tortosa 1999, p 232-235

Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país

El dia de la mort del dictador Francisco Franco se celebren a Catalunya diversos actes en homenatge a les víctimes del franquisme A la presó Model de Barcelona, Òmnium Cultural reclama justícia pels crims de la dictadura, i al paranimf de la Universitat de Barcelona la Generalitat homenatja les víctimes de la repressió, amb actuacions musicals i parlaments dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer També s’hi anuncien els noms dels 287 represaliats que són reconeguts per la seva lluita contra el franquisme

Notari d’Illa Deixà inacabades unes Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , que dedicà, el 1586, al bisbe d’Elna Joan Terés Escrit en una prosa àgil i suggestiva, després d’una descripció geogràfica i humana dels territoris esmentats es proposà de demostrar, en forma de diàleg, llur catalanitat amb arguments històrics i mitològics, que foren represos, amb la mateixa finalitat, per historiadors posteriors, com Andreu Bosc, Jeroni Pujades i Esteve de Corbera Fou editat, en part, per Jaume Collell el 1879

El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…

De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis,…

Cada any es canviaven els cònsols, i la reconstrucció completa de llurs llistes permet de datar amb una seguretat total una gran quantitat de documents Per a llur reconstrucció hom es basa en les dates dels historiadors, les llistes de la baixa romanitat i la inscripció fragmentada de l’època d’August al fòrum Els fasts consulars són un instrument cronològic molt important Hom intenta de reconstruir les llistes de governadors de les próvíncies, treball que, per als Països Catalans, és inclòs als Fasti Hispanienses , compilats per Alföldy

Acompanyà l’infant Alfons a la conquesta del regne de Jaume II de Mallorca 1285 Capità general i lloctinent de Jaume II de Catalunya-Aragó a Calàbria, guanyà la batalla de Montalto 1291, que li va donar el domini de tota la regió No acceptà el tractat d’Anagni 1295 i, malgrat les prohibicions de Jaume II, continuà al servei de Frederic II de Sicília fins a la seva mort, per malaltia, al setge de Messina Desclot, i molts historiadors després d’ell, l’han confós amb Blasco d’Alàscia

Catedràtic a Harvard Home de gran fortuna, se centrà en el romànic, que estudià directament en viatges per Europa Publicà Lombard Architecture 1917, Romanesque Sculpture of the Pilgrimage Roads 1923, Spanish Romanesque Sculpture 1928, etc, així com monografies com The Tahull Virgin 1931 Els seus darrers estudis versaren sobre l’art irlandès Amic personal de Puig i Cadafalch, coincidí amb ell en diverses apreciacions fins i tot abans de conèixer la seva obra Desvetllà als EUA tota una escola d’historiadors del romànic català Fou membre corresponent de l’IEC 1928-33 Morí ofegat

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família