Resultats de la cerca

S’inicià el 1952 a l’Antorcha de Lleida i una vegada l’any següent fitxà pel Llista Blava 1953-60 Un cop retirat es convertí en el seu entrenador, càrrec que ocupà fins el 1987, quan passà a ser secretari tècnic del club, però tornà a la banqueta per a seguir dirigint l’equip fins el 1993 Posteriorment, feu tasques de delegat del primer equip fins a completar prop de seixanta anys a l’entitat lleidatana, per la qual cosa fou nomenat president honorari

Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis i vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis Fou nomenat cirurgià major de l’armada el 1771 i aconseguí un gran prestigi professional en el seu temps, especialment com a operador de litotomia Fou nomenat cirurgià reial honorari Publicà Tratado de vendajes y apósitos Barcelona 1763 i Tratado de las heridas de arma de fuego Cadis 1789, obres molt considerades a la seva època i amb les quals fou iniciat pràcticament l’ensenyament de la cirurgia moderna a la península Ibèrica

Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres

Amb el pseudònim d' El Curioso Parlante inicià la publicació dels articles de costums en diverses revistes, com “Cartas Españolas”, on inicià la publicació de les Escenas matritenses Posteriorment fundà 1836 i dirigí el “Semanario Pintoresco Español”, una de les revistes que més atenció dedicà a la difusió de la literatura costumista Els seus reculls més importants són Panorama matritense 1835, Escenas matritenses 1842 i Tipos y caracteres 1862 Fou cronista de la ciutat de Madrid i membre honorari de la Real Academia Española des del 1838 i numerari des del 1847

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona

Fou president honorari de l’Hispània Athletic Club de Barcelona des que es fundà, el 1900, fins que desaparegué, el 1903 Fou el promotor de la Copa Macaya de futbol, precedent del Campionat de Catalunya i primer torneig disputat a la península Ibèrica, que se celebrà entre el 1900 i el 1903 També presidí la Federació Catalana de Tennis 1906-09 i el Reial Club de Tennis Barcelona 1929-35 El 1927 fundà a Sitges, juntament amb Salvador Casacuberta, el Terramar Golf Club, del qual fou el primer president, fins el 1931

Considerat el pare de la columbofília espanyola Des de la fundació de la Reial Federació Columbòfila Espanyola RFCE, el 1894, fou vocal fundador del seu consell en representació de la Regió Militar de Catalunya, càrrec que posseí fins a la seva mort Presidí la Societat Columbòfila de Catalunya 1890-1925, de la qual fou nomenat president honorari l’any 1926, i fou delegat per Espanya de la Comissió Internacional Columbòfila Permanent Fundà i dirigí la revista La Paloma Mensajera , i presidí el sindicat de la Premsa Esportiva de Barcelona

El 1939 es traslladà a Escòcia, on es doctorà 1955 Féu estudis a Mont-real Del 1949 al 1952 féu recerca al National Institute de Londres i després passà al departament d’endocrinologia de la McGill University de Mont-real Fou també professor del Baylor University College Des del 1967 és membre honorari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears El 1977 compartí el premi Nobel de medicina amb RGuillemin i RYalow Són importants els seus treballs sobre la producció d’hormones hipotalàmiques que controlen l’activitat hormonal perifèrica

Un dels pioners del bàsquet català, fou jugador del CE Laietà en les dècades de 1920 i 1930 Aconseguí dues vegades el Campionat de Catalunya Formà part de la selecció catalana en diversos partits Posteriorment fou entrenador del primer equip del CE Laietà, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya 1942 En deixar la direcció esportiva de l’equip, s’incorporà a la junta directiva del club i accedí a la presidència 1964-73 El 1985 fou nomenat president honorari del club i l’any 1994, Històric del Bàsquet Català

Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala…