Resultats de la cerca

Cursà direcció d’actors i guionatge a la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA, i direcció a l’American Film Institute de Los Angeles El seu curt Kill me later 1993 obtingué el premi del Públic dels Festivals d’Oberhausen i Houston El 1996 retornà a Catalunya Ha dirigit The Man with Rain in His Shoes 1998, premi Gran Angular del Festival de Sitges, Tortilla Soup 2001, Utopía 2003, Tu vida en 65' 2006, el documental Cromosoma 5 2013, Rastres de sàndal 2014, premi Gaudí 2015 a la millor pellícula en llengua catalana, Ara o mai 2015, No culpis el karma del que et passa per…

La capital és Austin Després d’Alaska, és l’estat nord-americà més extens La plana costanera és formada per terrenys secundaris i terciaris Cap a l’interior s’estén una plana constituïda per terrenys més antics, que es va aixecant cap al NW, fins a convertir-se en un gran i desèrtic altiplà de 1 000 m d’altitud, que va fins al límit amb l’estat d’Oklahoma Cap a l’extrem oest comprèn una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses Hidrogràficament, els rius Río Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve són tributaris directes del golf de Mèxic el Red i l’Arkansas ho són a…

Estudià violí a la Universitat de Columbia, on fou deixeble de H Dittler, i més tard amplià la seva formació com a violista i director d’orquestra amb L Barzin Del 1935 al 1943 fou assistent de la WOR Radio i aquest darrer any passà a ser viola solista i assistent d’A Toscanini a l’NBC Symphony Orchestra En 1946-54 formà part del New York Piano Quartet i ensenyà a la Juilliard School Entre el 1960 i el 1967 fou membre del pla musical de la US Information Service Estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Seattle durant vint anys 1954-74 i posteriorment, el 1976, fou nomenat director…

Estudià música i cant a Weimar i Frankfurt i el 1971 debutà a Heidelberg amb Orfeo ed Euridice Posteriorment actuà en diversos teatres d’òpera alemanys Stuttgart, Colònia, Munic i de la resta d’Europa Ginebra, Amsterdam, París, Roma, etc, a més dels Estats Units Houston Entre el 1976 i el 1980 interpretà papers wagnerians en el Festival de Bayreuth, especialment el d’Erda L’or del Rin L’any 1977 es presentà en el Festival de Salzburg i tres anys més tard cantà a Schwetzingen en la posada en escena d' Hippolyte et Aricie , de JPh Rameau El 1995 fou Fricka La valquíria a Essen…

S’inicià en la gimnàstica al Club Esportiu La Salle Gràcia i més tard passà a formar part del grup d’entrenament de la federació catalana de la Foixarda Campió de Catalunya en categories inferiors, es proclamà subcampió d’Espanya 1984 Formà part de l’equip espanyol 1984-91 Participà en el Campionat del Món 1989 Amb l’equip de la Houston Baptist University, aconseguí diversos llocs de finalista a la Lliga universitària dels Estats Units Té els títols d’entrenador i de jutge de gimnàstica artística L’1 d’agost de 2000 fou elegit president de la Federació Catalana de Gimnàstica i…

Entre el 1962 i el 1967 estudià música a Londres i posteriorment es traslladà a Munic, on amplià la seva formació Després d’haver guanyat el Premi Kathleen Ferrier, el 1970 debutà a Londres amb Dioclecià , de H Purcell Inicià la seva carrera com a soprano, amb èxits a Kent, l’English National Opera o l’Òpera Escocesa El 1983 es presentà als Estats Units, amb unes funcions de Les noces de Fígaro a Houston També ha cantat a Glyndebourne 1988 i a Chicago 1990 A partir de la meitat dels anys vuitanta alternà papers de soprano i de mezzosoprano i finalment se centrà exclusivament en aquesta segona…

Cursà estudis a la Royal Academy of Music de Londres, després d’haver-los iniciat al Trinity College Ingressà com a violoncellista a l’Orquestra del Queen’s Hall i el 1924 fundà la Barbirolli Chamber Orchestra Dos anys més tard creà la British National Opera Company, amb la qual dirigí òpera italiana Entre el 1936 i el 1943 visqué a Nova York, i succeí Arturo Toscanini com a director de l’Orquestra Filharmònica de l’esmentada ciutat 1937 Abans del final de la guerra tornà a Anglaterra, on dirigí l’Orquestra Hallé fins l’any 1968 També dirigí les orquestres del Festival d’Edimburg i del Covent…

Es comunica amb aquest oceà pels estrets de Florida i Yucatán Té una extensió aproximada d’1600000 km 2 La profunditat mitjana es calcula en 1480 m, essent-ne la màxima de 4023 m, al centre Les costes són planes i sorrenques Les marees són poc importants La salinitat és bastant elevada Un fet important és la penetració per l’estret de Yucatán d’un corrent càlid equatorial que fa elevar la temperatura del golf aproximadament 5°C i que és l’origen, a la seva sortida per l’estret de Florida, del corrent del Golf Entre els rius que desguassen al golf hi ha el Río Bravo i el Mississipi El trànsit…

Començà com a petita propietària d’un gasoducte i acabà essent una de les empreses més grans del món en el sector de l’energia, arran de la desregulació als Estats Units Gràcies a aquestes iniciatives governamentals derivà cap al negoci de l’electricitat Al desembre del 2001 protagonitzà la fallida més important de la història corporativa dels Estats Units, després que comencessin a aparèixer informacions sobre maquillatges i fraus comptables comesos pels seus directius, que permeteren inflar els comptes de la companyia La notícia propicià l’enfonsament de la cotització borsària de l’empresa…

Estudià música a Berlín, on debutà com a tenor en el paper de David d' Els mestres cantaires de Nuremberg a la Komische Oper Posteriorment actuà amb gran èxit a Hamburg, Viena, Munic, Houston, Amsterdam, París i Düsseldorf, ja com a contratenor Ha estat l’intèrpret dels papers titulars d’òperes de GF Händel Giustino , Juli Cèsar , MP Musorgskij el Fiodor de Borís Godunov , Johann Strauss Orlofsky a El ratpenat i B Britten Oberon a El somni d’una nit d’estiu El 1989 interpretà el paper d’Orfeo ChW Gluck al Covent Garden de Londres en una producció de la Komische Oper Dos anys més tard feu…