Resultats de la cerca
Es mostren 877 resultats
castellot de la Roca Roja
Poblat ibèric del terme municipal de Benifallet (Baix Ebre).
És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una altçada de 5 m L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del s VI aC i el principi del s II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època
jaciment del Mas Castellar
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Pontós (Alt Empordà).
És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10000 m 2 , que protegia un extens camp de sitges Aquest hàbitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural uns 2000 m 2 de traçat regular La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament A més, s’hi ha documentat un taller metallúrgic i una capella dotada d’un altar Des del 1968 es tenia constància d’aquest jaciment, però no fou fins el 1990…
iberisme
Història
Política
Doctrina dels qui pretenen la unió política de les diferents nacionalitats de la península Ibèrica.
L’iberisme sorgí a la darreria del s XVIII, especialment amb José Marchena, el qual, a l' Avis aux espagnols , donà a la doctrina un caràcter republicà federal i progressista Durant el Trienni Liberal les societats secretes liberals de la Península intentaren de difondre també l’iberisme a Portugal i d’establir set repúbliques federades, dues de les quals es formarien sobre el territori portuguès Lusitània Ulterior i Lusitània Citerior Posteriorment, Prim fou animat pel françès Keratry a fer el paper de Cromwell ibèric i a unir Espanya i Portugal L’iberisme, més que no pas una doctrina…
turó de Céllecs

Vista del turó de Céllecs
© Alberto González Rovira
Cim
Cim (536 m) de la Serralada Litoral, el més alt a l’W de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels municipis d’Òrrius (Maresme) i de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
És coronat per les restes d’un poblat ibèric
penya del Moro
Cim
Cim dels municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Hi ha el jaciment ibèric de la Penya del Moro
puig Castellar

Vista del puig Castellar
JoMV
Turó
Turó (303 m), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels municipis de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
És coronat per les ruïnes de l’important poblat ibèric de Puig Castellar
serra de Montalgrau
Serra
Contrafort del Sistema Ibèric (Alt Palància), al límit amb Aragó.
Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina
el Puntal dels Llops
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal d’Olocau (Camp de Túria).
És un petit nucli de 650 m 2 , situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar
la Picola
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Santa Pola (Baix Vinalopó).
És un petit nucli portuari situat al pla, de 3 350 m 2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoidal, proveïda de torres i precedida per un fossat L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del s IV aC
cova de les Encantades
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Cabrera de Mar (Maresme).
És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina