Resultats de la cerca

Influït per Jakob Böhme i per l’idealisme romàntic, desenvolupà una metafísica de tendència mística i espiritualista que s’oposa a tota autonomia de l’home, especialment en el sentit de l’autonomia moral kantiana, i afirma el caràcter de l’home com el d’un ésser fonamentalment dependent i participant de la voluntat divina La mateixa tendència es revela en els seus escrits sobre la filosofia del dret i de l’estat Les seves obres principals són Über religiöse Philosophie 1827, Vorlesungen über spekulative Dogmatik 1828-38, Vorlesungen über Sozietätsphilosophie 1832

El terme fou introduït per C Wolff, en aplicar-lo a la dualitat cartesiana de la res extensa matèria i la res cogitans esperit i en considerar-lo en oposició al monisme La metafísica platònica i l’ètica i l’epistemologia kantianes han estat judicades també com a dualistes Dins l’epistemologia són titllades de dualisme aquelles teories que defensen una radical independència entre el contingut de consciència i el seu objecte, i el problema de les quals és de relacionar ambdues dimensions del real, problema que tant el realisme com l’idealisme epistemològics resolen a llur manera

Evolucionà des d’un inicial estil gòtic, caracteritzat pel seu idealisme, la seva elegància i el seu misticisme Tríptic de la Crucifixió, ~1330, museu Wallraf-Richartz, Colònia, cap a una posterior recerca de l’expressió pròpiament plàstica i d’una composició més rigorosa Stephan Lochner A la segona meitat del s XV fou progressivament sotmesa a la influència de la pintura flamenca Mestres de la Vida de la Mare de Déu i de l’altar de Sant Bartomeu, tots dos al museu Wallraf-Richartz, i s’acabà al s XVI amb Bartholomäus Bruyn , renaixentista de característiques paralleles a les dels…

Catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de Valladolid 1973, és un dels motors més actius de la historiografia mèdica estatal És autor d’un gran nombre de treballs, entre els quals Idealisme i positivisme en la medicina catalana 1973, La introducción en España del método antiséptico de Lister 1973, Planos de hospitales españoles del siglo XVIII 1975, Carlos III y los chuetas mallorquines 1975, Cirugía española ilustrada y su comunicación con Europa 1976, Las polémicas lulistas y el Consejo de Castilla 1977, José Masdevall y la medicina española ilustrada 1980 i…

Professor en diverses universitats italianes i estrangeres, evolucionà des de l’idealisme de Gentile fins a un espiritualisme cristià, inspirat en Agustí, Pascal i Rosmini, pensadors als quals dedicà importants monografies Fundà 1946 el Giornale di metafisica , i la seva obra, traduïda quasi íntegrament al castellà, influí tot l’àmbit de parla castellana A més de diversos estudis sobre Plató, la història de la filosofia en general i la filosofia italiana i actual en particular, publicà, entre altres obres, L’interiorità oggetiva 1951, Atto ed essere 1956 i Dall’attualismo allo…

Professor a la Universitat de Berlín des del 1833 Reaccionà contra l’idealisme i el mètode dialèctic del seu mestre Hegel, i trobà en Aristòtil el model d’una filosofia rigorosament científica, a l’estudi de la qual dedicà molts treballs de gran vàlua, recollits a Historische Beiträge zur Philosophie ‘Contribució històrica a la filosofia’, 1847-67 Tot inspirant-se, fonamentalment, en la idea aristotèlica de la finalitat còsmica, elaborà un sistema propi que exposà, sobretot, a Logische Untersuchungen , ‘Investigacions lògiques’, 1840, segons el qual tant el món com la societat…

Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’idealisme…

Fou professor a Jena i a Heidelberg i tingué dificultats acadèmiques per les seves tendències polítiques liberals Escriví abundants tractats Neue Kritik der Vernunft , ‘Nova crítica de la raó’, 1807 Handbuch der praktischen Philosophie , ‘Manual de la filosofia pràctica’, 2 volums, 1818 i 1832 Politik oder philosophische Staatslehre , ‘Política o doctrina filosòfica de l’estat’, 1848 etc, on es manifesta com a adversari de l’idealisme especulatiu postkantià El sistema propugna la inclusió dels resultats de les ciències particulars, però no admet la possibilitat de matematització…

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a…

Atesa la multiplicitat d’aquestes filosofies, el corrent kantià presenta diferències molt considerables Així, mentre l’idealisme Fichte, Schelling i Hegel desenvolupà sobretot el concepte de llibertat com a autoposició constituent del món, el positivisme Comte, Stuart Mill, etc en retingué gairebé exclusivament les tesis fenomenistes i agnòstiques Des de la segona meitat del s XIX fins al principi del XX s’anà obrint pas un moviment de “retorn a Kant”, el neokantisme, desitjós d’ésser fidel al mestre i de deixar d’"utilitzar-lo” La influència kantiana és determinant en Husserl i…