Resultats de la cerca

Lluità en la guerra del Marroc, on guanyà dues grans creus llorejades de Sant Ferran 1920 i 1921 Ascendit a general de brigada 1935, promogué la participació dels carlins a la rebellió contra la República, i s’aixecà a Cadis, que ocupà 1936, així com Toledo Lluità al front de Madrid, a Brunete i a Terol Fou ministre de l’exèrcit 1939-42, tinent general 1941 i alt comissari d’Espanya al Marroc 1945-51 El 1951 Franco li concedí, pòstumament, el títol de marquès de Varela de San Fernando

Collaborà a Joventut , Lo Geronés , etc Publicà els llibres Ombres 1906, Terra de gestes i de beutat, L’anell triangular de la Deessa i l’obra pòstuma Proses del viure a Solius 1922 En pintura conreà el paisatge Fou regidor a Girona per la Lliga Regionalista

Estudià dret i es dedicà al futbol Un accident frustrà la seva carrera com a professional i passà al camp de la cançó El 1968 guanyà el Festival de Benidorm i des d’aleshores participà en diversos festivals, fins que el 1970 arribà al de l’Eurovisió, que li serví de plataforma internacional Una hàbil explotació del seu estil sentimental i de la imatge de latin lover l’han convertit en un intèrpret de gran èxit a Europa i a Amèrica, i els seus discs, enregistrats en diversos idiomes, han obtingut una extraordinària difusió Installat a Miami EUA, el 1978 fou contractat per la multinacional CBS…

Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al “Diario de Barcelona” Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973

Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelonal i La Vanguardia Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973 Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició de poesia visual dels…

El candidat socialista Marcellí Iglesias és investit president d’Aragó gràcies al vot dels diputats del seu partit 23, del PAR 10 i d’IU Aquest acord tripartit, afegit a l’abstenció dels cinc diputats de la Chunta Aragonesista, supera els 28 vots del PP, partit que ha governat Aragó els darrers 12 anys amb l’excepció del període 1993-95, en mans dels socialistes Nascut a Bonansa Ribagorça el 1951, Iglesias és el primer catalanoparlant que presideix Aragó

A la segona assemblea ciutadana de Podem, celebrada al Palau de Vistalegre de Madrid, es dirimeix la lluita pel lideratge de la formació entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, que fins ara estaven pràcticament igualats en representants als òrgans del partit Pablo Iglesias obté el 60% dels suports a la direcció i 37 consellers dels 62 al consell ciutadà Iñigo Errejón es queda amb 23 i 2 són per als Anticapitalistes de Miguel Urbán Iglesias també és primer en la votació a la secretaria general, seguit de Pablo Echenique i, en tercer lloc, Errejón

Pablo Iglesias esdevé el primer diputat socialista a les corts espanyoles

Creada per llei l’any 2001 i en funcionament des del 2005, té dues capitals Carbonia i Esglésies

Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La llengua catalana s’hi mantingué fins al s…