Resultats de la cerca

El1975 ingressà a l’INEF de Barcelona, i en creà la biblioteca El 1982 constituí la Biblioteca de l’Esport per encàrrec de la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya Collaborà amb la Universitat Carles III de Madrid en la identificació i la localització de llibres catalans antics de temàtica esportiva 1999 i el 2007 realitzà un estudi sobre la bibliografia de les publicacions periòdiques esportives catalanes impreses a Barcelona del 1856 al 1975 Fou secretària executiva de l’Associació Internacional d’Informació i Documentació Esportiva 2003-09 Entre d’altres…

La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona  1792 La premsa diària, des del seu…

L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en format MARC, seguint els principis del Control Bibliogràfic Universal adoptat per la UNESCO i la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques i adreçat a desenvolupar i facilitar un sistema universal d’intercanvi d’informació bibliogràfica Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut Català de Bibliografia recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a…

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas Baleares 1843,…

Probablement fou alumne de Charles Racquet, la mort del qual commemorà escrivint un tombeau Sovint és confós amb el seu cosí Ennemond, també compositor, ja que en moltes colleccions manuscrites i impreses de música per a llaüt apareix únicament el cognom Gaultier Per distingir-lo del seu cosí se li aplicaren els sobrenoms de Gaultier le Jeune o també Gaultier de Paris Les seves Pièces de luth 1670 i el Livre de tablature 1672 comencen amb unes breus instruccions sobre com tocar el llaüt La seva obra més important, La rhétorique des dieux 1652, es divideix en dotze parts, a…

Fou batxiller en ciències i lletres i feu la carrera eclesiàstica Doctor en teologia, ocupà càrrecs a la diòcesi Publicà el Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14 i el treball Sobre l’expulsió dels moriscs del Vall de Guadalest , pel qual fou nomenat soci de mèrit de Lo Rat Penat La seva obra poètica, de rerefons religiós, està influïda per la literatura clàssica i el romanticisme francès i alemany Guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València i, el 1915, fou proclamat mestre en gai saber El…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després, per altres…

Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII,…