Resultats de la cerca

El 1595 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College d’Oxford El 1602 era sotsxantre a la catedral de Chester, on serví durant tota la seva vida, i el 1623 fou nomenat xantre Pilkington compongué preferentment cançons i madrigals En The first Booke of Songs or Ayres of 4 Parts 1605 s’aproxima estilísticament als ayres de Th Campion i Ph Rosseter En The Second Set of Madrigals, and Pastorals, of 3, 4, 5 and 6 Parts 1624 combina la gravetat de l’estil tradicional anglès amb l’expressivitat emotiva, tot fent ús del cromatisme i la dissonància En les portades de les seves obres…

El1975 ingressà a l’INEF de Barcelona, i en creà la biblioteca El 1982 constituí la Biblioteca de l’Esport per encàrrec de la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya Collaborà amb la Universitat Carles III de Madrid en la identificació i la localització de llibres catalans antics de temàtica esportiva 1999 i el 2007 realitzà un estudi sobre la bibliografia de les publicacions periòdiques esportives catalanes impreses a Barcelona del 1856 al 1975 Fou secretària executiva de l’Associació Internacional d’Informació i Documentació Esportiva 2003-09 Entre d’altres, ha publicat…

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i…

Mercedari 1676, estudià a Alcalá de Henares i es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona i provincial d’Aragó Entre el 1706 i el 1714 treballà a l’Arxiu Reial actual ACA El 1718 fou nomenat cronista de l’orde i el 1729 ingressà a l’Acadèmia de Barcelona Representant de la renovació historiogràfica en el seu vessant arxivístic, redactà nombroses obres històriques —especialment sobre l’orde de la Mercè—, bona part de les quals foren impreses, i també opuscles devots, tot en castellà Bon coneixedor del català antic, en un dels tractats impresos…

Vida i obra Conegut com a Mestre Manxa , no es disposa de dades biogràfiques del poeta popular menorquí més representatiu del darrer terç del segle XIX i començament del XX, tant per les gloses destinades a la impremta com per les improvisades en vetllades collectives de lleure La quinzena de gloses impreses conegudes alternen la crònica de fets històrics la guerra de Cuba, l’emigració a Amèrica, les festes de Maó, la crisi econòmica del 1906 i de successos luctuosos naufragis i epidèmies, les narracions amb una moralitat d’abast collectiu les conductes delictives i les cançons…

L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en format MARC, seguint els principis del Control Bibliogràfic Universal adoptat per la UNESCO i la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques i adreçat a desenvolupar i facilitar un sistema universal d’intercanvi d’informació bibliogràfica Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut Català de Bibliografia recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a…

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas Baleares 1843,…

Probablement fou alumne de Charles Racquet, la mort del qual commemorà escrivint un tombeau Sovint és confós amb el seu cosí Ennemond, també compositor, ja que en moltes colleccions manuscrites i impreses de música per a llaüt apareix únicament el cognom Gaultier Per distingir-lo del seu cosí se li aplicaren els sobrenoms de Gaultier le Jeune o també Gaultier de Paris Les seves Pièces de luth 1670 i el Livre de tablature 1672 comencen amb unes breus instruccions sobre com tocar el llaüt La seva obra més important, La rhétorique des dieux 1652, es divideix en dotze parts, a…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després, per altres…

Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII,…