Resultats de la cerca
Es mostren 986 resultats
espiral d’Ekman
Geografia
Estructura en espiral que pren la distribució de la velocitat horitzontal de l’aigua al llarg de la vertical, que és solució del model d'Ekman.
Segons aquest model, el corrent que és en equilibri dinàmic amb un esforç constant del vent exercit en la superfície de l’aigua es distribueix en fondària seguint una forma d’espiral el mòdul de la velocitat horitzontal disminueix exponencialment en augmentar la fondària mentre que la seva direcció gira en el sentit indicat per l’acceleració de Coriolis cap a la dreta en l’hemisferi nord, a la inversa en l’hemisferi sud
datació per l’argó
Química
Mètode de determinació de l’edat geològica de les roques i meteorits mitjançant la mesura de les quantitats relatives de potassi i d’argó presents.
Hom troba sempre, en efecte, l’isòtop 4 °Ar en els minerals que contenen potassi, en els quals prové del 4 °K radioactiu, i la relació Ar/K creix amb el temps El mètode, emprat també en la datació prehistòrica, ha estat aplicat a les roques lunars del Mar de la Tranquillitat, recollides pels astronautes de l' Apollo-11 , i ha indicat que llur edat mínima és de 3 100 milions d’anys
imatge icònica
Psicologia
Fenomen que es manifesta en presentar estímuls visuals amb una durada molt breu.
Quan s’efectua la presentació d’un estímul visual per un temps molt breu per exemple 50 millisegons la imatge d’aquest persisteix malgrat que l’estímul ja no sigui present Aquesta imatge conté gairebé tots els detalls i les característiques de l’estímul original, però perd precisió ràpidament S'ha indicat la possibilitat que tingui la funció de mantenir disponible la informació mentre aquesta és processada per l’organisme per exemple mentre efectua la segregació figura-fons
sermó
Literatura
Gènere poètic medieval que, parodiant l’oratòria sagrada, servia al poeta per a la sàtira o l’humor.
A la literatura catalana cal assenyalar el de Bernat Metge, irreverent i càustic, i els dos del bisbetó, l’un del s XIV i l’altre del XV, relacionats amb el teatre El del s XIV, en noves rimades, és un text directament sorgit del costum indicat en canvi, el del XV, en codolada, és una peça que contrafà aquest gènere, tot permetent a l’anònim autor de fer-hi una bona sàtira misògina i de diversos estaments socials
rinforzando
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’interpretar reforçant el so de cada nota o acord, de forma individual.
Equival a sforzando , però amb la diferència que afecta totes i cadascuna de les notes del passatge indicat S’abrevia rinf o rinforz Cal tenir en compte la intensitat general de l’obra o el fragment que s’executa, per tal d’evitar canvis massa pronunciats s’ha de reforçar el so de sobte però en relació amb la dinàmica dels sons anteriors, sense brusquedat i sense crear un efecte de passar de piano a forte
bo
Bitllet, aval, etc, en què és indicat que una quantitat, una almoina, etc, ha d’ésser lliurada al portador.
dígit
Matemàtiques
Cadascun dels signes o símbols que hom empra en un sistema determinat de numeració per tal de formar els diferents nombres.
La informació que proporciona el dígit pot ésser donada per ell mateix o per la posició que ocupa dins un conjunt de dígits Donada una base de numeració, el nombre de dígits emprats per a expressar qualsevol quantitat és igual a l’indicat per la base Per exemple, en el sistema de numeració decimal els dígits són deu, els números 0,1, 2,,9 en el sistema binari o de base 2, els dígits són dos, els números 0 i 1
gamma
Música
Nom de lletra grega que s’aplicava al so més greu de l’escala medieval equivalent al modern sol1.
Aquesta nota era afegida al sistema grec antic que començava pel la i apareix per primer cop en el tractat Dialogus de musica segle X atribuït a Odó En aquest tractat l’índex de l’octava era indicat pel tipus de lletra la ge minúscula g era una 8a més alta que la ge majúscula G i Odó utilitzà la lletra grega gamma per a indicar un sol encara més greu Posteriorment, el nom de la nota més greu donà nom a tota l' escala
fórmula dentària
Anatomia animal
Expressió numèrica amb la qual hom indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries que hi ha a les mandíbules superior i inferior dels mamífers.
En aquesta fórmula, les incisives són representades per una I, les canines per una C, les premolars per una P, i les molars per una M Davant cadascuna d’aquestes lletres hom escriu dos nombres en forma de trencat el numerador indica el nombre de peces de tipus indicat per la lletra que hi ha a la semimandíbula superior, i el denominador, el nombre de peces que hi ha a la semimandíbula inferior Així, en el cas de l’home, la fórmula dentària és
cànon infinit
Música
Cànon que es pot repetir sense haver d’interrompre la imitació.
Això vol dir que l’última part del comes es pot combinar contrapuntísticament amb l’inici del dux , donant així una sensació circular El cànon infinit més habitual és el que es produeix a la 8a o uníson com és el cas del round anglès, ja que en altres intervals, tot i ser possible, presenta majors dificultats harmonicotonals Si l’autor no ha previst un possible final en el decurs del cànon indicat amb la presència d’un calderó, aleshores s’afegeix una coda ex 5
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina