Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
Guillermina Motta
Música
Autora i intèrpret de cançons catalana.
El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el país de las…
Jacques Brel

Jacques Brel
© Fototeca.cat
Música
Autor i intèrpret de cançons belga.
Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972
Georges Brassens

Georges Brassens
© Fototeca.cat
Música
Autor i intèrpret de cançons francès.
Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata…
Gil Scott-Heron
Música
Músic, intèrpret i escriptor nord-americà.
Seguint l’exemple de l’activista i escriptor afroamericà Langston Hughes, ingressà a la Universitat de Lincoln Nova York, on conegué el compositor i instrumentista Brian Jackson, el qual esdevindria un estret collaborador seu Interrompé els estudis per escriure la novella The Vulture 1968, però posteriorment reprengué els estudis a la Johns Hopkins University, on es graduà el 1972 en escriptura creativa Als anys setanta començà a enregistrar àlbums de cançons seves, en els quals combinava el cant i la recitació amb un fons musical de blues i jazz , de contingut satíric i reivindicatiu Tot i…
Rob Reiner
Cinematografia
Director, productor i intèrpret nord-americà.
En collaboració amb la que aleshores era la seva dona, Penny Marshall, desenvolupà el guió de la sèrie More than Friends 1971 L’èxit els garantí la continuïtat dins el mitjà televisiu, tot fent d’actor de repartiment a la sèrie All in the Family 1972-78 L’esbojarrada comèdia juvenil This Is Spinal Tap 1984 suposà el seu debut com a director de llargmetratges Entre els seus crèdits cinematogràfics figuren títols com Stand By Me 1986, The Princess Bride 1987, Misery 1990, A Few Good Men 1992, The American President 1995, Ghosts of Mississippi 1996 i The Bucket List 2007, entre d’altres
Narcís Paulís i Vila
Música
Intèrpret de flabiol, violinista i compositor.
Es formà amb el seu pare, i debutà com a flabiolaire i violinista en l’orquestra popular l’Art Gironí El 1928 assumí la direcció de la cobla Els Montgrins, de Torroella, en substitució de V Bou Dos anys més tard es traslladà a Barcelona on estudià amb Eduard Toldrà violí i amb Jaume Pahissa composició, mentre desplegava una intensa activitat com a violinista —fou membre de l’Orquestra del Liceu i collaborà amb altres formacions com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona o l’Orquestra de Cambra d’E Casals, entre d’altres— i fou director de la cobla Barcelona Albert Martí Virtuós flabiolaire,…
,
Emma Maleras i Gobern
Música
Ballarina, coreògrafa, intèrpret de castanyoles i pedagoga.
Formada al Conservatori de Música del Liceu, on completà estudis de piano, i a l’Escola de Dansa de Pauleta Pàmies, fou també deixebla de J Magriñà, J Sánchez, El Estampío i F González, la Quica , i de l’escola Pericet Els anys seixanta creà un mètode propi adaptant la tècnica del piano a les castanyoles, i concebé el bigrama, una transcripció al pentagrama amb una línia per a cada mà Enregistrà discs amb acompanyament de castanyoles i zapateado i realitzà gires com a concertista per Europa Entre les seves partitures per a castanyoles destaquen les obres de concerts a dues, tres i quatre veus…
,
George Benson
Música
Intèrpret de guitarra elèctrica i cantant nord-americà.
Un dels millors guitarristes del jazz modern, es donà a conèixer al grup de l’organista Jack McDuff 1962-65 Després formà el seu propi trio i gravà com a acompanyant amb Herbie Hancock i Miles Davis, entre d’altres El 1966 començà a cantar en alguns dels seus discos i, els anys setanta, la seva expressiva veu de tenor era tan coneguda com el seu brillant estil de guitarra En algunes peces combina ambdós talents, en cantar en scat i tocar les seves línies improvisades a l’uníson A partir d’aleshores fou un dels artistes de jazz més venuts El 1976 es vengueren més d’un milió de còpies del seu…
José Miguel Moreno Aguado
Música
Guitarrista i intèrpret de viola de mà castellà.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare El 1977 fou premiat en el concurs Incontri Chitaristici di Gargano Ha collaborat estretament amb Teresa Berganza, i també amb el conjunt Hespèrion XX Ha participat en nombrosos concerts per Europa, Amèrica i Àsia, i ha impartit cursos en universitats i conservatoris d’arreu del món És el fundador de l’Ensemble La Romanesca 1990 i d’Orphénica Lyra, grups especialitzats en la interpretació de música renaixentista i barroca hispànica amb instruments històrics També fundà, amb el seu germà Emilio, el segell discogràfic Glossa Music, amb el qual ha…
Ramon Rossell i Mestres
Música
Intèrpret de tenora i compositor de sardanes català.
Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina