Resultats de la cerca
Es mostren 1169 resultats
deformació elàstica
Física
Deformació que és proporcional a les tensions internes del cos i que desapareix en cessar aquestes.
L’esforç màxim fins al qual la deformació és reversible és anomenat límit elàstic Per a la utilització òptima d’un material cal treballar amb un valor d’esforços per sota del límit elàstic
aparell
Política
Part o sector d’un partit polític encarregat de tasques internes, especialment de les d’organització.
efecte d’entalla
Tecnologia
Augment localitzat de tensions internes provocat pels canvis sobtats de secció transversal d’una peça metàl·lica.
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a estadis més…
àrea fronterera
Economia
Regió o zona subregional d’un estat que, pel fet d’ésser delimitada per la frontera i tenir una posició perifèrica en el mercat estatal, presenta problemes de desenvolupament econòmic.
Excepcionalment hi ha hagut fronteres de mediació, que han afavorit el creixement La Comunitat Europea distingeix entre àrees frontereres internes, és a dir entre els estats membres, els efectes de les quals desapareixeran amb el mercat interior, i altres d’externes El programa INTERREG 1990 es proposa de desenvolupar totes les àrees frontereres i configurar grans regions econòmiques transfrontereres, amb cooperació entre els estats interessats
La Tierra
Periodisme
Diari vespertí fundat i dirigit per Salvador Cánovas Cervantes a Madrid (16 de desembre de 1930 — 8 de juny de 1935).
Amb una orientació republicana, esquerranista i federal, el periòdic tingué una regular i intensa collaboració d’anarcosindicalistes i anarquistes catalans, iniciada l’abril del 1931 per Ramon Magre i seguida després per Joan Peiró, Joan Garcia i Oliver, Pere Foix, Eusebi CCardó, Frederica Montseny, DAbad de Santillán, Jaume RMagriñà, Felipe Alaiz, etc De fet, fou utilitzat com a tribuna peninsular de les polèmiques internes de la CNT
Dagobert I
Història
Rei merovingi (623-639).
Fill de Clotari II, fou proclamat rei d’Austràsia vers el 623, sota la regència de Pipí de Landen i del bisbe de Metz S'annexà Borgonya i Nèustria el 629 i Aquitània el 632 Aturà la descomposició del regne i reformà la justícia, les finances, el comerç i l’Església Establí la capital a París, dominà les revoltes internes i sotmeté gascons i bretons 638
Àlvar Presta
Esport general
Directiu esportiu.
Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915
capgròs
Herpetologia
Larva aquàtica dels amfibis anurs, que difereix de la forma adulta per l’aspecte extern i per l’estructura interna.
Tenen un cap gros i globulós, continuat per un tronc molt curt i una cua llarga i aplanada en sentit transversal, vorejada per una aleta flexible En néixer tenen brànquies externes, que esdevenen internes al cap d’una setmana, abans de formar-se els pulmons Posteriorment adquireixen extremitats i la cua va en regressió, fins que esdevenen adults El règim alimentari és variable, i habiten les aigües tranquilles o estancades
Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans
Història
Entitat fundada el 1911 en la qual participà activament Ignasi Iglésias.
Celebrà dues temporades teatrals al Teatre Eldorado 1911-12, per a la qual comptà amb una subvenció de 30 000 pessetes de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol 1912-13 Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix , de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí , d’Apelles Mestres, Senyora àvia vol marit , de Pous i Pagès Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina