Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
quarta
Música
Interval de quatre graus de l’escala diatònica.
Quan comprèn dos tons i un semitò és anomenada quarta justa alguns autors l’anomenen quarta menor quan comprèn tres tons, quarta augmentada per a alguns, quarta major , i quan comprèn un to i dos semitons, quarta disminuïda Aquests dos darrers són considerats intervals dissonants
altura
Música
Qualitat del so que ve determinada per la freqüència de les seves vibracions.
Com més elevada és la freqüència, més alt hom diu que és el so L’altura considerada simplement des del punt de vista del nombre de vibracions és anomenada absoluta, i considerada tenint en compte intervals determinats o diferències d’altura dins una escala de tons és anomenada relativa
refrescament
Electrònica i informàtica
Procés mitjancant el qual hom aconsegueix que les memòries de tipus RAM dinàmiques conservin llur informació en evitar que es vagi perdent la càrrega emmagatzemada en l’element capacitiu a causa de les pèrdues inevitables.
Per a evitar aquest efecte, que en produiria l’esborrament del contingut, hom els envia d’una manera periòdica un corrent que les manté constantment en tensió i, per tant, en llur estat, és a dir que contínuament es van refrescant a intervals ràpids i successius evitant els punts morts
senyal d’alarma radiotelegràfic
Senyal per a anunciar un missatge d’auxili o un avís de cicló.
Consisteix en dotze ratlles de 4 segons de duració del sistema Morse i amb intervals d’un segon entre ratlla i ratlla dura, doncs, un minut just És transmès en una freqüència de 500 kHz 600 m Aquest senyal posa automàticament en funcionament el receptor radiotelegràfic d’autoalarma que el rep
heliògraf
Meteorologia
Aparell per a mesurar el temps d’insolació.
El més conegut és l' heliògraf de Campbell-Stokes , constituït per una esfera de vidre que concentra els raigs del Sol en un punt, el qual, en el transcurs del dia, es desplaça sobre una cartolina i hi deixa un rastre carbonitzat en els intervals durant els quals ha brillat el Sol
Orquestra Simfònica de Barcelona
Música
Institució musical fundada a l’octubre del 1910 per Joan Lamote de Grignon, que en fou el director.
Era formada per vuitanta instrumentistes i actuà a diverses ciutats catalanes Manresa, Tarragona, Tortosa, etc, i al Palau de la Música Catalana, de Barcelona Dedicà especial atenció a la música catalana Amb intervals d’inactivitat, actuà fins l’any 1942 Posteriorment han emprat aquest nom algunes formacions orquestrals ocasionals per a l’enregistrament de discs
califòrnia
Fructicultura
Varietat de taronja pertanyent al grup de les Washington Navel
.
L’arbre és gros i vigorós, amb el brancam espinós i amb grans fulles de color verd fosc El fruit, que madura a petits intervals de novembre a febrer, és gros, arrodonit i umbilicat, de pell gruixuda i poc compacta la polpa és sucosa i dolça És una varietat resistent al transport i a la conservació en frigorífic
xarxa
Mineralogia i petrografia
En un cristall, ordenació regular de punts en l’espai; cadascun dels punts de la xarxa no implica necessàriament l’existència d’un àtom o una molècula, sinó que aquests punts són nusos espacials, és a dir maneres de distribuir-se els punts en l’espai.
El 1850 ABravais demostrà que hi ha catorze tipus d’ordenació regular, distribuint punts idèntics en l’espai, de manera que cada punt es repeteix a intervals regulars al llarg de cadascuna de les files reticulars de l’edifici d’un cristall Aquestes distribucions reben el nom de xarxes de Bravais , les quals són agrupades en els diferents sistemes cristallins sistema cristallí
hèlix α

hèlix α amb grups carregats en les cadenes laterals
Bioquímica
Una de les conformacions que poden adoptar les cadenes d’aminoàcids de les proteïnes.
Consisteix en una disposició helicoidal dels aminoàcids al voltant d’un cilindre, de manera que els grups CO i NH dels distints aminoàcids s’encaren a intervals regulars i formen un pont d’hidrogen L’hèlix més freqüent és la que presenta un pas de rosca de 3,7 radicals d’aminoàcids i un període d’identiat de 5,44 A
moviment contrari
Música
Relació que s’estableix entre dues veus que es desplacen simultàniament en direccions oposades; així, si una veu descendeix, l’altra ascendeix, i viceversa (ex.1).
Moviment contrari exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals així, si la versió inicial havia efectuat una 2a asc i una 5a des, la versió per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina