Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Izquierda Republicana-Partit Republicà d’Esquerra
Partit polític
Partit fundat el 1995 amb seu a Santa Coloma de Gramenet; també és anomenat Partit dels Republicans d’Esquerra-Izquierda Republicana i és la secció catalana d’Izquierda Republicana.
Es defineix federal, radical i laic i es declara hereu del partit fundat per Manuel Azaña Amb representació dins d’Izquierda Unida fins al març de 1999, a Catalunya participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa EUiA , però no s’integrà dins la nova federació perquè propugnava la creació d’una estricta secció catalana d’IU La direcció d’IR decidí d’actuar tota sola en no resoldre’s la seva integració a EUiA Dirigents José Antonio Quesada Montilla secretari general i Francisco Javier Sánchez González secretari d’…
El Parlament basc aprova una declaració contra la violència
PNB, EA, EH i IU-EB, els mateixos partits que van signar el Document de Lizarra, aproven al Parlament basc una declaració que defensa la validesa de continuar endavant el procés de pau en unes “condicions d’absència permanent de totes les expressions de violència” Tot i que és la primera declaració institucional contra la violència que té el suport d’EH i, per extensió, d’HB, els partits d’àmbit estatal PP i PSOE mantenen la seva crítica contra el que interpreten com un seguiment per part de PNB i EA dels postulats del nacionalisme radical i qualifiquen el document de decebedor i…
Vicenç Soler i Jorba
Pintura
Pintor.
A quinze anys inicià els estudis de dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota el mestratge d’Iu Pascual Exposà per primera vegada a Barcelona 1922, a la Sala Parés, on des del 1926 fou present cada temporada, i també a La Pinacoteca i a la Vayreda d’Olot Les seves obres contenen els trets bàsics de l’escola d’Olot El 1930 guanyà el segon premi de cartells per a promoure el turisme a la Garrotxa Fou professor de l’Escola Menor de Belles Arts i Oficis 1935 i, des del 1939, de l’Escola de Belles Arts, ambdues d’Olot
Joan Baixas i Carreter

Joan Baixas i Carreter Paisatge (aquarel·la, 1924)
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a Barcelona, estudià també a París i a Madrid Treballà a Veneçuela 1889, i, novament a Barcelona 1891, fundà l’Acadèmia Baixas El 1919 fou creada, a iniciativa seva, l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, de la qual fou primer president Pulcre i mesurat en les seves aquarelles se'n conserven als Museus Municipals d’Art de Barcelona, és encara més important per la seva tasca pedagògica en foren deixebles artistes com Joaquim Torres-Garcia, Iu Pascual, Rafael Estrany i Ignasi Mallol, així com els fills del pintor, Montserrat Barcelona 1900, Ignasi…
Agència Catalana de Notícies
Periodisme
Agència de notícies digitals.
Fou fundada l’any 1999 per l’empresa Intracatalònia SA, de titularitat pública Des del moment de la seva aparició, l’Agència Catalana de Notícies ACN, despuntà entre les agències de notícies europees per l’ús de les tecnologies de la informació, el teletreball i l’organització descentralitzada aplicats a un entorn periodístic virtual Ofereix la informació en format text, àudio, fotografia i vídeo digital incorporable tant a mitjans tradicionals com a plataformes de continguts multimèdia com internet, telefonia mòbil, PDA o la TDT Té delegacions a Madrid i Brusselles i, a partir del 2010 a…
Julio Anguita González

Julio Anguita González (2014)
Acampada Mérida (CC BY 3.0)
Política
Polític andalús.
Es llicencià en magisteri i també en història a Barcelona Membre del Partido Comunista de España 1972, alcalde de Còrdova 1979-86 i secretari general del PCE de 1989 a 1998, del 1986 al 1999 encapçalà la coalició Izquierda Unida Fou també candidat a la presidència de la Junta de Andalucía el 1984 i per IU el 1982 Durant el seu lideratge es mostrà proper a l’ortodòxia comunista i molt belligerant contra el PSOE, i s’oposà al Tractat de Maastricht Aquest discurs li reportà enfrontaments a l’interior de la formació que liderava, els més greus dels quals foren 1997, l’expulsió dels…
Partit dels Comunistes de Catalunya
Partit polític
Organització política creada a l’abril de 1982 per escindits del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC].
El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…
Cercle Artístic de Sant Lluc
Associació artística, fundada el 1893 a Barcelona per Joan i Josep Llimona, el regidor Alexandre M. Pons i un grup d’altres artistes , seguint les orientacions doctrinals de Josep Torras i Bages.
L’associació sorgí com a reacció a l’humorisme anticlerical del Modernisme bohemi i a la frivolitat de les activitats del Cercle Artístic de Barcelona A tot això oposaren un rígid moralisme catòlic el nu, per exemple, en un principi fou proscrit de llurs exposicions, un culte a les virtuts familiars i un desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres hi havia, entre altres, Dionís Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaudí, Joaquim Vancells, Joaquim Renart, Ramon Sunyer, així com Joaquim Torres-…
El Jueves
Revista humorística publicada a Barcelona des del 1977
.
Amb el subtítol de “La revista que sale los miércoles”, és escrita en castellà, i des dels inicis seguí l’estètica i la tendència política d’ E l Papus 1973-86, revista en la qual collaboraren alguns dels seus autors més destacats Combina text i tires còmiques, i entre els articulistes, guionistes i dibuixants que hi han treballat hom pot esmentar Oscar , José Luis Martín, Albert Monteys, Ivà , Jaume Perich , Kim , El Roto , Manel Fontdevila, Iu Forn i Romeu, entre molts altres Amb un humor càustic i una clara intencionalitat d’esquerres, els temes habituals són l’actualitat…
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina