Resultats de la cerca

És catedràtic de medicina legal i toxicologia 1977 a la facultat de medicina de Barcelona Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona Ha estudiat el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del talli Important impulsor de la historiografia mèdica catalana, ha estudiat els corrents ideològics de la medicina catalana, les preocupacions socials dels metges i la història de la hipertensió arterial Ha publicat, juntament amb JMCalbet i Camarasa, un Diccionari biogràfic de metges catalans 1981-83 És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de…

Professà el 1759 Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín 1770, on fou martiritzat Fou beatificat el 1906 En resten les cartes i alguns versos

Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill  Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i acadèmica, liderà la…

Fill de l’hisendat Joan Vilardaga i de Rocafort Durant la guerra dels Segadors fou capità de les milícies berguedanes i sobresortí en les expedicions contra els francesos al Rosselló, a la Cerdanya i al Berguedà 1654 Fou pare de Joan Vilardaga i Savall

Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia 1933 Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que presidí El 1937 passà a l’Espanya de Franco i dirigí l’hospital militar de Salamanca Després del 1939 tornà a…

Pintà moltes escenes del port de Barcelona i de les platges de Llançà, Cadaqués i el Port de la Selva Impressionista, realitzà la seva obra amb senzillesa i pulcritud d’ofici Fou membre de l’agrupació Nou Ambient, i féu nombroses exposicions particulars a Barcelona Figurà a les Exposicions de Primavera i a moltes exposicions collectives Com a dibuixant realitzà diferents exlibris

D’origen probablement aragonès, fou secretari del marquès de Villasor i el 1636 publicà a Càller El forastero , intent de novella barroca, resolta amb recursos gongoristes, que inclou poemes com Torneo i la faula mitològica Céfalo

Fou sergent del regiment d’Àfrica escriví algun poema i el drama castellà Andrómeda y Perseo 1741

Estudià dret a València i a Barcelona Format sota la influència del Modernisme, es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos 1901, que prologà Maragall, però ben aviat es decantà pel teatre, amb Las bodas de Camacho 1903, escrita en collaboració amb Adrià Gual La seva carrera, tanmateix, es desenvolupà a Madrid, on intentà d’imposar, sense èxit, un teatre de caire poètic i de forçada transcendència Don Juan de Carillana 1913, Entre llamas 1915, El hijo pródigo 1918 i, sobretot, El señor de Pigmalión 1923 les dues darreres obres foren traduïdes a l’anglès i al francès, i la darrera…

És autor de Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants 1918, Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares 1922, Tectónica de Montserrat sd, etc També deixà algun estudi històric La noche de San Bartolomé 1904