Resultats de la cerca

Començà a cursar filosofia i dret, però finalment es decantà pel cinema, i estudià a Madrid i a París El 1953, començà a treballar com a ajudant de realització i en tasques de producció Cap de producció d’Ágata Films, SA 1958, el 1959 estrenà la seva primera pellícula, Tenemos 18 años 1959 La seva nombrosa filmografia prop de dos-cents títols s’orientà cap a productes d’entreteniment, generalment de baix pressupost, que combinen erotisme, acció i terror en proporcions diverses És considerat el pioner del gènere fantàstic en el cinema espanyol Entre els primers títols hom pot esmentar Labios…

Participà en les activitats teatrals universitàries com a director i actor La seva novella Los bravos 1954 s’insereix en el realisme social Posteriorment es decantà cap a una narrativa de temàtica més intimista, centrada en l’exploració del món interior dels personatges D’entre els seus llibres de narracions es destaquen Cabeza rapada 1958, Las catedrales 1970, A orillas de una vieja dama 1979 i Las puertas del edén 1981 D’entre les seves novelles cal citar En la hoguera 1957, La que no tiene nombre 1977, Extramuros 1979, Cabrera 1981, Jaque a la dama 1982 i El griego 1985 Ha dirigit diversos…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, clarinetista aficionat Més tard estudià al Conservatori de Música de Madrid, on cursà harmonia, piano, clarinet i composició, aquesta darrera disciplina amb G Gombau, F Calés Otero i C Halffter El 1971, a Roma, entrà en contacte amb la música electroacústica gràcies a F Evangelisti Una de les obres més reeixides d’aquest període, caracteritzat per l’experimentació amb les possibilitats dels instruments, és Formas y fases 1971, per a clarinet i conjunt instrumental, altament influïda per la música de B Bartók És una figura clau del panorama…

Fou nen cantor de la catedral de Pamplona i posteriorment membre de l’Orfeón Pamplonés Es traslladà a Madrid, on fou deixeble de C del Campo i J Turina Gaudí d’un gran reconeixement com a pianista, professió amb la qual es guanyà la vida La seva obra musical té punts de contacte amb l’andalusisme de Turina, si bé fou molt receptiu als nous corrents musicals europeus i els seus gustos musicals incloïen la música barroca i la clàssica Fou un compositor molt popular, rebé en dues ocasions el Premio Nacional de Música i compongué una gran quantitat de bandes sonores, com ara la de Madrid de mis…

Dedicat a la cria i a deixar anar coloms, el 1932 es feu soci de la Societat Columbòfila del Poble-sec, de la qual fou president durant cinquanta anys El 1954 obtingué la llicència en l’àmbit estatal de vols de coloms Des del seu club promocionà aquest esport i aconseguí un augment significatiu del número de socis Amb els seus coloms aconseguí nombrosos títols, com el Campionat de Catalunya 1943, 1955, 1960 El 1984 fou nomenat conseller de la Federació Catalana de Coloms Esportius per a afers d’inspecció Rebé la placa al mèrit esportiu de la federació

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Aconseguí un Campionat de Catalunya d’outrigger de quatre amb timoner 1947 i quatre d’Espanya, dos en la mateixa categoria 1944, 1946, un en vuit amb timoner 1950 i un altre amb iol de quatre 1945 Obtingué el títol d’entrenador estatal 1955 i internacional 1959 i el de jutge àrbitre internacional 1976 Entrenà l’equip juvenil del RCMB i el sènior del Club Marítim Banyoles 1966-68 Fou vocal de la Federació Catalana de Rem en representació dels àrbitres Rebé les medalles d’or del RCMB i de la Federació Espanyola de Rem 1988, i la de Forjadors de…

Membre del Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí, guanyà el Campionat d’Espanya en categoria open l’any 2003 i fou el segon classificat l’any 1996 Fou vicepresident de la Federació Aèria Catalana i rebé el diploma Paul Tissander de la Federació Aèria Internacional

Començà competint, representant la federació guipuscoana, en la prova de triple salt dels Campionats d’atletisme del final dels anys seixanta Posteriorment també participà en salt de llargada formant part del FC Barcelona i de la selecció catalana Guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt en pista coberta 1970 i el d’Espanya en pista coberta i a l’aire lliure 1972 Baté diversos rècords de Catalunya en salt de llargada i triple salt Guanyà també la medalla de bronze en triple salt als Jocs Mediterranis d’Esmirna 1971 El 1982 fou membre de la junta directiva de la Unió Esportiva Lleida…

Jugava de davanter centre i començà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol Seguidament, fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1979-81 i al Salamanca 1981-82 Les temporades 1982-83 i 1983-84 jugà amb el primer equip espanyolista, amb el qual disputà 46 partits de Lliga i marcà 10 gols Posteriorment, marxà a l’Osasuna

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits