Resultats de la cerca

D’aquí, tradicionalment, la primera persona jo , referida al qui parla la segona tu , referida al qui escolta i la tercera ell, ella , referida a allò persones o coses de què es parla La primera i la segona persones es refereixen sempre a éssers humans o almenys personificats i necessàriament identificats i presents en la situació, mentre que les altres persones o coses a què hom fa referència amb la tercera persona poden no ésser identificades ni presents Per això, la tercera persona és una persona impròpia d’aquí ve així mateix que sigui usada en verbs no personals plou,…

En l’oració Quan arribarà, jo ja seré fora , el verb arribarà , en futur, “condiciona” el també futur seré de la frase següent

Desenvolupament enciclopèdic El títol de l’obra situa el lector en el marc temporal dels quaranta anys i escaig del jo líric, en un moment de pas i de balanços l’edat en què també ho havia fet Petrarca en el seu Cançoner , que constitueix una suspensió provisional de tota decisió en quarantena per examinar illusions passades i possibles camins presents i futurs El llibre es divideix en dues parts asimètriques, caracteritzades per l’absència de puntuació la primera I, amb vint-i-sis poemes de forma i mètrica molt variades incloent-hi un poema en italià i un altre en prosa, i la…

Es consagrà amb l’obra Citadela sfǎrmǎta ‘El castell assolat’, 1955 i després publicà, entre altres, Surorile Boga ‘Les germanes Boga’, 1959 Si eu amb fost în Arcadia ‘També jo he estat a Arcàdia, 1971 i Ultima cursa 1974

L’església de Sant Sadurní, parroquial de la Roca del Vallès, és situada al centre de la vila La primera notícia documental d’aquest temple és precisament la seva acta de consagració, que tingué lloc el juliol de l’any 932 i anà a càrrec del bisbe de Barcelona, Teodoric La dedicació d’aquesta església s’ha d’emmarcar probablement dins una important campanya de reorganització i repoblació del Vallès, fet que es pot constatar amb la construcció d’altres edificis religiosos a la zona El control d’aquesta repoblació era a càrrec, en part, de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, la qual…

Pàgina d’un exemplar manuscrit de la Lex Visigothorum , segle VII BNM / Aisa Què calia pagar per a adquirir la propietat d’un instrumentum vocalem , és a dir, una eina parlant com deien els juristes romans, en època carolíngia Què era més car, l’ instrumentum vocalem esclaus, l’ instrumentum semivocalem bestiar o l’ instrumentum mutum eines Depenia de la qualitat de l’ instrumentum , dels serveis que se’n podien obtenir La modalitat esclavista de producció devia entrar en crisi al final del segle VII, i, després, la invasió musulmana segle VIII i les posteriors lluites entre cristians i…

Desenvolupament enciclopèdic El jo poètic, passejant i observant minuciosament l’interior i els entorns d’un cementiri, transmet dos sentiments essencials la proximitat de la mort i el record d’un temps perdut Si el cementiri es pot identificar amb el d’Arenys de Mar, situat dalt d’un dels darrers relleus de la serralada litoral, el temps perdut seria l’anterior a la guerra civil de 1936-39, interpretació que ha convertit el llibre, dins l’imaginari collectiu català, en una elegia a la pàtria derrotada i devastada per la guerra L’autor té molta cura, però, de deixar oberta la…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de…

Desenvolupament enciclopèdic Mostra de les pràctiques postsimbolistes que aprofiten els recursos de la poesia popular, el llibre destaca precisament per l’ús que es fa d’aquesta tradició popular a través d’una xarxa d’imatges simbòliques L’ús del vessant popular també es relaciona amb els principals vectors temàtics del llibre, on, juntament amb el descobriment del paisatge del Port de la Selva o el record de la infantesa, sobresurt el fil de la temàtica amorosa, exhibida des del lligam popular de la cançó El poemari esdevé així una reflexió sobre l’amor i mostra la construcció d’una visió de…

Segons la qual el principi últim, la base primordial de l’existència, el fonament del jo i de l’ésser moral, la veritat, l’harmonia i la plenitud de l’home perfecte junzi arrelen sempre al bell mig, en l’equilibri i la moderació