Resultats de la cerca
Es mostren 841 resultats
Émile-Hilaire Amagat
Física
Professor de la facultat lliure de Ciències de Lió i membre de l’Académie des Sciences a partir del 1902.
Fou autor d’importants investigacions sobre estàtica dels fluids, dilatació de líquids i gasos, vapors saturants, i variacions de la temperatura de fusió a fortes pressions
tub de Malpighi
Anatomia animal
Cadascun dels elements del sistema excretor particularment característic d’artròpodes terrestres (insectes, miriàpodes i certs aràcnids).
Aquest conjunt de tubs llargs recull els líquids de rebuig del cos i els vessa al començament de l’intestí posterior les excrecions finals surten amb els excrements
infiltració
Patologia humana
Acumulació en un teixit, en particular el teixit conjuntiu, d’alguna substància o estructura cel·lular que li és estranya.
Pot tractar-se de líquids sèrum, sang, pus, solució anestèsica, gasos gangrena gasosa o elements cellulars metàstasi cancerosa Un cas particularment interessant és el de la infiltració inflamatòria inflamació
cicló
Tecnologia
Separador de partícules sòlides suspeses en un fluid, que consisteix en un recipient cilíndric, amb la part inferior cònica, on és introduït tangencialment, per la part superior i a una velocitat elevada, el corrent d’alimentació, el qual, amb el fregadís amb les parets, crea un moviment descendent helicoidal que diposita les partícules sòlides al fons, mentre el fluid clarificat surt per la part superior, a través d’un tub coaxial al recipient.
Quan hom treballa amb suspensions en líquids el cicló és alimentat per la part inferior El rendiment d’aquest aparell és màxim per a partícules superiors a 30 μm
combustible
Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina,…
acoblament de baioneta
acoblament de baioneta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu d’acoblament ràpid de dues peces en el qual l’una disposa de pius i l’altra de ranures, de manera que el calat i el gir de l’una en l’altra, generalment contra l’acció d’una molla, provoca la immobilització relativa.
És emprat quan la unió de les dues peces ha d’ésser desfeta amb una certa freqüència, com és ara en mànegues per a líquids i en certes bombetes elèctriques
xilidina
Química
Cadascuna de les sis amines aromàtiques isòmeres de fórmula general
que hom obté per nitració dels xilens corresponents i posterior reducció dels derivats nitrats.
Són líquids lleugerament acolorits, de toxicitat elevada, miscibles amb els solvents orgànics i poc miscibles amb aigua, que presenten punts d’ebullició elevats Són emprades fonamentalment en la preparació de colorants
àcid tànnic
Alimentació
Química
Enologia
Compost format per glucòsids més o menys complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic, el més important dels quals és la pentagal·loïlglucosa.
Són unes pólvores blanques o groguenques, amorfes, solubles en aigua i en alcohol donant líquids de reacció àcida És emprat com a antisèptic i astringent i com a clarificant en enologia
desodoració
Alimentació
Eliminació de components causants d’aromes i gusts desagradables en aliments (com aigua, llet, farina de peix, soia, olis i greixos, hidrolitzants, etc).
Hom utilitza tècniques d’escalfament, destillació i adsorció per a líquids, unitàriament o en combinació La forma més específica i coneguda és el tractament d’olis i greixos durant la refinació
Hermann Johann Philipp Sprengel
Física
Químic i físic alemany naturalitzat britànic.
Féu recerques sobre la gravetat, l’expansió dels líquids, els explosius, etc, però es destacà en l’estudi del buit Ideà una bomba de buit 1865 Publicà In the Vacuum 1865