Resultats de la cerca

Domer de Garriguella i capellà del santuari del Corredor Dosrius La seva producció poètica, en gran part inèdita, versa sobre diversos episodis viscuts durant la guerra de Successió com el seu empresonament a Girona acusat d’austriacista, tractats generalment de manera humorística Els poemes es conserven dins els ms 13 i 213 BUB, 154 de la Casa de Cultura Lambert Mata Ripoll i 1 406 BC

Fou professor a l’Institut Francès de Barcelona, i succeí Élie Lambert en la seva càtedra de la Sorbona Especialista en l’estudi de l’escultura i l’arquitectura romàniques, intuí la importància de Catalunya en aquest camp i detectà una influència omeia Premiers essais de sculpture monumentale en Catalogne aux X e et XI e siècles, París 1938 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1948

El 1478, associat amb l’impressor alemany Lambert Palmart, edità la versió catalana de la Bíblia de Bonifaci Ferrer, edició que fou feta cremar posteriorment Condemnat a mort, hagué de fugir de València el 1483 era establert a Múrcia i gestionava l’indult per retornar a València Hi imprimí 1484, sense indicar el seu nom, diversos tractats del bisbe Jaume Pérez entre els quals un Tractatus contra judaeos , que governava aleshores la seu de València

Excellí en la pràctica de l’aiguafort i de l’aiguada Estudià a París amb el gravador André Lambert L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brusselles Obtingué diferents premis internacionals com a exlibrista Féu la revista “Pro Ex-Libris” 1920-21 En el període 1908-10 practicà el dibuix humorístic amb la firma Falgàs a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”, i també illustrà diferents obres

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics

Estudià primer amb Pedro Martínez a Bilbao i després, en el període comprès entre el 1927 i el 1930, amb J Zamacois, JB Lambert i J Lamote de Grignon a Barcelona Fou director de la Schola Cantorum de Comillas 1924-27, 1932-69, on prosseguí la tasca iniciada per Nemesio Otaño Fou, a més, professor d’harmonia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma 1954-60 i director del Coro de la Universidad de Madrid 1969-73 Destacà sobretot com a compositor de música religiosa

Fou la capital d’un principat independent que fou incorporat a França el 1793 i a Holanda des del 1815 fins al 1830, any en què passà a Bèlgica La documentació conservada presenta Lieja com un important centre de música sagrada ja al segle X Els nuclis musicals més notables eren les escoles de la catedral de Saint-Lambert, de les esglésies de Saint-Laurent i Saint-Gilles i l’abadia de Saint-Jacques Un compositor nadiu de Lieja fou Johannes Ciconia ~1370-1411, del qual es conserven unes quaranta composicions i algun tractat teòric És considerat un músic de transició entre l' ars…

Introduït a la cort, rebé del cardenal GR Mazzarino el privilegi per a fundar acadèmies d’òpera per tot el país, amb l’objectiu de crear una òpera pròpiament francesa L’acadèmia de París s’inaugurà el 1761 amb Pomone , amb música de R Cambert i llibret de Perrin Malgrat la bona acollida de l’obra, la mala administració dels empresaris de l’acadèmia endeutà Perrin, que fou empresonat Alguns poemes seus foren musicats per compositors com JB Lully, M Lambert o Jacques Champion de Chambonnières Tot i que foren molt criticats, i fins i tot ridiculitzats, Perrin i Cambert són…

Començà publicant els seus dibuixos en la premsa parisenca vers l’any 1950 Poc temps després collaborava ja a Paris-Match i Punch i posteriorment ho feu també en altres publicacions de prestigi, com ara L’Express ,  The New Yorker , etc Recollí la seva obra en diversos llibres El seu sentit de l’humor és directe i humà i els seus dibuixos, sovint encadenats, són eminentment descriptius El 1950 creà amb René Goscinny  el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà i donà nom a una sèrie de llibres, la seva creació més popular Altres creacions seves foren  Monsieur Lambert 1965…