Resultats de la cerca
Es mostren 564 resultats
litúrgia celestial
Cristianisme
Expressió que designa la lloança eterna, d’acord amb la visió del llibre de l’Apocalipsi.
En la tradició bizantina, aquesta expressió com també la de “divina litúrgia” és molt corrent, per tal com la celebració litúrgica és vista sempre com una imatge de la del cel, i apareix com a tema iconogràfic en la decoració de les esglésies, normalment la cúpula
Hucbald
Música
Teòric i compositor belga.
Estudià al monestir de St Amand És l’autor d’un dels primers tractats de la música occidental De harmonica institutione , 880 de propòsits pedagògics i, en el qual la teoria és la conseqüència de la racionalització de les característiques musicals Compongué música litúrgica antífones, salms, trops, etc
Garcies
Literatura
Cristianisme
Monjo de Sant Miquel de Cuixà, compilador d’un tractat sobre el seu monestir adreçat vers 1043-46 a l’abat i bisbe Oliba.
El tractat es divideix en cinc parts notícies biogràfiques d’Oliba, història de Cuixà, llista de relíquies, construccions fetes durant el govern d’Oliba i allocució litúrgica, feta en una bona part amb fragments de sermons d’Oliba, proporcionats a Garcies per Arnau, secretari de l’abat bisbe
Antoni Ferrer i de Milà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Sogorb 1692-1707 Durant la guerra de Successió, el rei arxiduc Carles III, en arribar a València 1706, li demanà expressament que intervingués en la cerimònia litúrgica del jurament dels furs, per absència de l’arquebisbe Antoni Folc de Cardona A Sogorb, acollí molts fugitius de la persecució borbònica
Missa de les Santes
Música
Missa per a solistes, cor i orquestra, composta el 1848 per Manuel Blanch i Puig en honor de les santes Juliana i Semproniana, patrones de Mataró.
Obra extensa i profundament influïda per l’òpera italiana especialment per Donizetti, aviat fou tradicional d’interpretar-la per la festa de les santes 27 de juliol, tradició que el papa Pius X autoritzà que continués 1907, malgrat la seva reforma de la música litúrgica Ha estat enregistrada en discs 1966
missal
Cristianisme
Llibret per a ús dels fidels que conté els texts per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic, en llatí i en versió vernacla, antigament, o només en llengua vernacla.
Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als Països Catalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975
oremus
Cristianisme
Oració litúrgica, especialment la primera de la missa o col·lecta.
diumenge de Rams

Benedicció de les palmes durant la celebració del diumenge de Rams
© Fototeca.cat
Cristianisme
Folklore
Festivitat litúrgica popular que obre les festes de Setmana Santa.
Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars També tenien lloc…
Soloveck
Arxipèlag
Grup d’illes de la mar Blanca, a Rússia, pertanyents a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, a l’entrada del golf d’Onega.
A l’illa principal es troba el monestir homònim fundat ~1436-50, centre religiós i cultural del N de Rússia Focus d’una insurrecció violenta 1668 contra la reforma litúrgica Raskol, els rebels s’uniren més tard a SRazin Durant el règim soviètic, el monestir fou convertit en penitenciari, i el 1991 li foren restituïdes les funcions religioses
Joaquim Portas i Segura
Música
Músic.
Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona Deixà un Repertori de música sacra , amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X 1904
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina