Resultats de la cerca

Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions

L’encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta , entre mostres d’alegria coets, bandes de música Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat Sembla que sorgí a la fi del s XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s’estengueren molt durant el Barroc

Després dels seus estudis a Kahla, fou nomenat cantor de la capella de l’elector de Saxònia 1524 Publicà el Geystlich Gesank Buchleyn 1524, per a 4 veus, primer himnari protestant, i, juntament amb CRupsch, fou cridat per MLuter a Wittemberg 1525, on l’ajudà en l’estructuració de la Deutsche Messe Publicà posteriorment diversos reculls de cants litúrgics Magnificat octo tonorum , per a 4 i 6 veus, Cantio 7 vocum in laudem Dei , etc i una Passió segons sant Mateu

D’origen jueu, segons la tradició, fou diaca a Beirut i després a Constantinoble Les seves composicions poètiques, del gènere del kontàkion , constitueixen una peça cabdal de la literatura patrística i bizantina Basades, aquestes composicions, en temes bíblics i litúrgics per a principals festivitats de l’any, se n'ha fet famós el kontàkion de Nadal i algunes han passat a la litúrgia bizantina Potser és seu també el cèlebre himne anònim Acatist  La seva festa se celebra l'1 d’octubre

Bisbe de Poitiers ~353, fou desterrat pel sínode arià de Besiers a Frígia 356-360, on conegué la teologia oriental, compongué el llarg tractat De trinitate i prengué part activa en la lluita pronicena és el representant principal, a Occident, de la teologia nicena Fou mestre de sant Martí de Tours Escriptor polemista, exegeta i poeta, escriví un cèlebre tractat, De mysteriis , i compongué himnes litúrgics n'és l’autor més antic conegut, en llatí La seva festa se celebra el 13 de gener

Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Compongué una música estèticament conservadora i destinada als serveis litúrgics Mostrà, a més, un gran interès per l’ensenyament musical, cosa que el portà a publicar la Teoría del solfeo 1907 i el Tratado de música para escuelas normales 1911 També dedicà part del seu temps a l’estudi de la música popular aragonesa i escriví Colección de cantos populares de la provincia de Teruel 1928 i La jota, origen, forma musical y ejecución 1934, dos estudis que encara són un referent molt important entre els estudiosos del folklore aragonès

El mot, que apareix usualment en els manuscrits litúrgics catalans del segle XII al segle XVI, és la denominació catalana de prosulla o prosella Inicialment era un procediment mnemotècnic aplicat a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita seqüència de notable perfecció literària i musical Hom coneix més de 180 exemplars de verbetes, una bona part de les quals correspon a texts elaborats a Catalunya La música, com en els altres trops, és sillàbica, sense que aquest fet, assolit per la reconversió literària d’un melisma preexistent, pressuposi un pretès caràcter popular

Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra

Estudià al seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Comillas Fou ordenat de sacerdot el 1939 i el 1944 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on convisqué amb el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret Vinculat a la fundació de la Unió Sacerdotal de Barcelona, l’any 1968 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Treballà especialment en l’aplicació de les reformes del Concili II del Vaticà a Catalunya, sobretot en la preparació de les versions en català dels llibres litúrgics