Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
cant etiòpic
Música
Cant propi de la litúrgia etiòpica, variant de la litúrgia copta, amb una sèrie d’elements particulars.
Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el Qeddase…
processó de l’Encontre
Nom donat, a diverses comarques catalanes, a la processó pròpia del matí del dia de Pasqua en la qual es trobaven dos seguicis, l’un acompanyant la imatge de Jesús, i l’altre la de la Mare de Déu.
L’encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta , entre mostres d’alegria coets, bandes de música Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat Sembla que sorgí a la fi del s XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s’estengueren molt durant el Barroc
Romà
Literatura
Poeta líric, anomenat, per això ‘ο Μελωδός (‘el Melode’, o ‘el Cantor’).
D’origen jueu, segons la tradició, fou diaca a Beirut i després a Constantinoble Les seves composicions poètiques, del gènere del kontàkion , constitueixen una peça cabdal de la literatura patrística i bizantina Basades, aquestes composicions, en temes bíblics i litúrgics per a principals festivitats de l’any, se n'ha fet famós el kontàkion de Nadal i algunes han passat a la litúrgia bizantina Potser és seu també el cèlebre himne anònim Acatist La seva festa se celebra l'1 d’octubre
Johann Walter
Música
Músic i compositor alemany.
Després dels seus estudis a Kahla, fou nomenat cantor de la capella de l’elector de Saxònia 1524 Publicà el Geystlich Gesank Buchleyn 1524, per a 4 veus, primer himnari protestant, i, juntament amb CRupsch, fou cridat per MLuter a Wittemberg 1525, on l’ajudà en l’estructuració de la Deutsche Messe Publicà posteriorment diversos reculls de cants litúrgics Magnificat octo tonorum , per a 4 i 6 veus, Cantio 7 vocum in laudem Dei , etc i una Passió segons sant Mateu
Segon Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés litúrgic celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1965 per iniciativa de l’abat Gabriel Brasó, com a commemoració cinquantenària del primer (1915) i amb el propòsit d’estudiar «la litúrgia del demà».
Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans
Hilari de Poitiers
Cristianisme
Pare i doctor de l’Església.
Bisbe de Poitiers ~353, fou desterrat pel sínode arià de Besiers a Frígia 356-360, on conegué la teologia oriental, compongué el llarg tractat De trinitate i prengué part activa en la lluita pronicena és el representant principal, a Occident, de la teologia nicena Fou mestre de sant Martí de Tours Escriptor polemista, exegeta i poeta, escriví un cèlebre tractat, De mysteriis , i compongué himnes litúrgics n'és l’autor més antic conegut, en llatí La seva festa se celebra el 13 de gener
Ignasi Efrem II Rahmani
Història
Eclesiàstic i erudit sirià.
Sacerdot 1873, bisbe d’Edessa 1887, arquebisbe de Bagdad 1892, fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca 1898 Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899 diversos himnes de Sant Efrem, etc i estudis Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929 i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir , l’associà a diverses tasques dins la seva església
contrafactum
Música
Literatura
Obra vocal en la qual el text original ha estat substituït per un de nou
Els contrafacta responen a la necessitat de reemplaçar textos profans per religiosos en una mateixa melodia per tal de facilitar el cant dels fidels en actes litúrgics o, també, a la de canviar un text religiós per un altre, segons l’acte litúrgic a celebrar Així, nombrosos himnes, alleluies i antífones són contrafacta La seva pràctica fou molt freqüent al segle XIII en els motets o en els cants dels trobadors i, al segle XVI, amb l’aparició del protestantisme, s’adaptaren nous textos religiosos a nombroses composicions musicals preexistents
,
Ramon Daumal i Serra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Comillas Fou ordenat de sacerdot el 1939 i el 1944 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on convisqué amb el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret Vinculat a la fundació de la Unió Sacerdotal de Barcelona, l’any 1968 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Treballà especialment en l’aplicació de les reformes del Concili II del Vaticà a Catalunya, sobretot en la preparació de les versions en català dels llibres litúrgics
verbeta
Literatura
Música
Trop dels responsoris de l’ofici de matines (especialment del novè, però també del tercer i del sisè).
El mot, que apareix usualment en els manuscrits litúrgics catalans del segle XII al segle XVI, és la denominació catalana de prosulla o prosella Inicialment era un procediment mnemotècnic aplicat a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita seqüència de notable perfecció literària i musical Hom coneix més de 180 exemplars de verbetes, una bona part de les quals correspon a texts elaborats a Catalunya La música, com en els altres trops, és sillàbica, sense que aquest fet, assolit per la reconversió literària d’un melisma preexistent, pressuposi un pretès caràcter popular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina