Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
sobrellom
Corretja que hom posa al llom de l’haveria perquè aguanti en llur lloc les altres peces del guarniment.
cadeneta
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les fileres de nusos formades al llom d’un llibre pel fil emprat per a cosir els plecs.
costella
Disseny i arts gràfiques
Llenques de cartolina que hom posa al llom del llibre abans de cobrir-lo de pell per a relligar-lo.
capçada
Disseny i arts gràfiques
Element decoratiu que consisteix generalment en un cordonet que hom col·loca al capdamunt i al capdavall del llom en enquadernar un llibre.
Orca
L’orca Orcinus orca es distingeix immediatament de l’orca falsa Pseudorca crassidens per les seves dimensions i la seva coloració i, quan es tracta de mascles a la dreta, per la forma i les dimensions de la seva aleta dorsal Les orques inclouen entre les seves preses cetacis de grandària superior a la seva, com el rorqual comú o la balena del nord Per poder-los agafar d’una manera efectiva, els atrapen per les aletes pectorals i la caudal, els immobilitzen i els forcen a l’asfíxia En casos extrems, poden arribar a arrencar les aletes de la seva presa i incapacitarla per a la fugida A l’…
mitja pell
Disseny i arts gràfiques
Tipus d’enquadernació en què el llom és de pell, les cantoneres de tela o pergamí, i els plans, de paper o tela.
escativana
Disseny i arts gràfiques
Petita tira de paper blanc que porten les il·lustracions fora de text per enganxar-les al llibre a la part interior del llom.
aleró
Agronomia
Al País Valencià, llom de terra que hom fa als camps de regadiu per tal de separar els reguerons per on passa l’aigua.
A diferència del crestall, deixa en comunicació, per un dels seus extrems, els dos solcs que separa
tegell
Disseny i arts gràfiques
Etiqueta quadrada de pell o de paper que conté el títol d’un llibre i que hom enganxa a la meitat superior del llom.
m
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tretzena lletra de l’alfabet català, anomenada ema [pl emes].
La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…