Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
José Fernández Montesinos
Literatura
Investigador i crític literari.
Fou lector d’espanyol a la Universitat d’Hamburg 1920-32 i professor a la de Madrid fins el seu exili 1937 El 1946 s’installà definitivament als EUA A més dels Estudios sobre Lope 1951, s’especialitzà en novella castellana del s XIX Introducción a la novela del siglo XIX 1955, Alarcón 1955, Valera o la ficción libre 1955, Costumbrismo y novela 1960, Pereda o la novela idilio 1961 i Galdós 1968-69
Cançoner musical de Barcelona
Literatura catalana
Col·lecció de manuscrits poeticomusicals.
Data devers el 1530 Conservat al manuscrit 454 de la BC, comprèn 122 obres, de les quals 98 amb text llatí, i la resta, en castellà Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos Josquin Des Prés, Gaspar Weerbecke, entre d’altres les peces profanes són d’Anchueta, Mondéjar, Lope de Baena, Peñalosa, Fletxa el Vell, Pastrana, Morales, entre d’altres Conté part del repertori del duc de Calàbria
Cançoner musical de Barcelona
Col·lecció de manuscrits poeticomusicals en forma manuscrita.
Data devers el 1530 Conservat al manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya, comprèn 122 obres, de les quals 98 amb text llatí, i les restants, en castellà Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos Josquin Des Prés, Gaspar Weerbecke, etc les peces profanes són d’Anchueta, Mondéjar, Lope de Baena, Peñalosa, Fletxa el Vell, Pastrana, Morales, entre altres Conté part del repertori del duc de Calàbria
Juan de Palomares
Música
Compositor i guitarrista andalús.
Destacà per les seves collaboracions amb els dramaturgs castellans del Segle d’Or Fou un dels guitarristes més notables del principi del segle XVII i, a la vegada, un compositor innovador La major part de les dades biogràfiques sobre aquest músic són proporcionades per Lope de Vega en les seves obres, on el comparà amb Juan Blas de Castro Tan sols es coneixen algunes cançons i romances seus, conservats en cançoners com el Cancionero musical de Turín o el Cancionero de la Sablonara
Juan de Flores
Literatura
Novel·lista castellà.
És autor d’un Breve tratado de Grimalte y Gradissa 1495, que continua la Fiammetta , de Boccaccio, i d’una Historia de Grisel y Mirabella con la disputa de Torrellas y Bracayda ~1495, amb elements realistes i trets de novella sentimental, on l’actitud misògina de Pere Torroella és castigada amb la mort del poeta a mans de les dames, com una paròdia del mite d’Orfeu Aquesta obra, molt traduïda, influí sobre Lope de Vega i Ariosto, entre altres
Maria Ladvenant i Quirante
Teatre
Actriu.
De família d’actors, es destacà aviat Passà a Madrid, on assolí èxits amb obres de Lope de Vega, Rojas Zorrilla, Calderón, etc A 18 anys es casà amb l’actor Manuel Rivas, però l’abandonà i fou amant de diversos aristòcrates Davant la rivalitat d’actrius més madures optà per fer-se empresària 1763 i actuà al capdavant de la companyia pròpia Empresonada 1765 per una suposada desatenció a l’autoritat, reprengué l’escena poc després, però, debilitada, morí en plena joventut
Pedro Calderón de la Barca
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Autor dramàtic castellà.
Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques…
Alonso de Contreras
Història
Aventurer castellà.
Anà a Itàlia on emprengué una vida militar sovint interrompuda per altercats i fugides Es dedicà al cors contra els turcs al servei de l’orde de Malta El 1608 es féu ermità al Moncayo, però fou acusat de dirigir la sublevació morisca i detingut A Nàpols contribuí al salvament de diversos pobles amenaçats per una erupció del Vesuvi 1630 Conegué Lope de Vega, que li dedicà la comèdia El rey sin reino Escriví un Discurso de mi vida que restà inèdit fins el 1900
Francisco Asenjo Barbieri
Historiografia
Música
Compositor i historiador castellà.
Estudià clarinet, piano, cant i composició al conservatori de Madrid El 1859 fundà els Conciertos espirituales al Teatro de la Zarzuela de Madrid Escriví més de setanta sarsueles, d’entre les quals sobresurten Gloria y peluca 1850, que fou la primera escrita, Jugar con fuego 1851, la primera estrenada, Pan y toros 1864 i El Barberillo de Lavapiés 1874 Publicà el Cancionero musical de los siglos XV y XVI 1890, la Reseña histórica de la zarzuela 1864 i Los últimos amores de Lope de Vega 1874
Antonio Mira de Amescua
Teatre
Dramaturg andalús.
Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina