Resultats de la cerca

Successor de Juli II, prosseguí el concili V del Laterà Practicà el nepotisme Afavorí el nou matrimoni de Lluís XII de França amb la germana d’Enric VIII d’Anglaterra i negocià un concordat 1516 amb Francesc I Més tard, preveient la millor situació de Carles V, l’ajudà econòmicament a sostenir les guerres d’Itàlia La seva butlla per a recollir diners per a la construcció de Sant Pere provocà la revolta de Luter qüestió de les indulgències , que no fou prou valorada pel papa Gran humanista, exercí el mecenatge Rafael, Miquel Àngel, etc

Visqué a Perusa 1506-17, on escriví poesia i es dedicà a la pintura, i a Roma 1517-22, on tingué una gran activitat a l’entorn de la cort de Lleó X, acrescuda a la mort del papa, quan, amb motiu del conclave, compongué les Pasquinate que li obriren el camí de la fama a tot Itàlia Més tard 1522-23 visqué en diverses corts italianes, sobretot a Florència, al servei dels Mèdici, Giovanni dalle Bande Nere i del cardenal Giulio de'Medici En ésser aquest elegit papa Climent VII, tornà a Roma 1523-25, on gaudí de gran popularitat escriví versos que l’obligaren a exiliar-se, bé que hi retornà aviat i…

És port fluvial, centre residencial i centre industrial fàbriques d’automòbils El 1561 hi tingué lloc el colloqui de Poissy , que, convocat per Caterina de Mèdici i per Michel de l’Hospital, pretenia una entesa entre catòlics entre ells el teòleg jesuïta Diego Laínez i calvinistes amb Théodore de Bèze com a representant de Calví

Filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Casada amb Enric III de Navarra 1572, el matrimoni se separarà 1589, i posteriorment fou anullat 1599 pel papa Climent VII Enric, el seu marit, la feu tancar al castell d’Usson 1586-1605 El 1605 reaparegué a la cort Deixà escrites unes Mémoires 1628

En un torneig, el 1559, causà la mort d’ Enric II de França , fet pel qual es feu odiós a la reina Caterina de Mèdici Passat a la Reforma, combaté amb Condé i es distingí en la defensa de Rouen 1562 Obligat a retre's a Domfront 1574, fou portat a París i executat

Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu

Exercí una política expansionista, que el menà a un enfrontament amb els otomans i a la renúncia del govern 1613 Rebut a la cort dels Mèdici, no aconseguí, però, ajut europeu per a constituir un estat independent a Síria Afavorí la immigració cristiana i atragué els comerciants europeus Fou derrotat pel soldà Murat IV i fou capturat i executat

Amic de Maquiavel, d’idees republicanes, participà en la conjura del 1522 contra el cardenal Giulio de Mèdici Exiliat a França, es posà al servei de Francesc I i d’Enric II Conreà diversos gèneres imitant els clàssics Antígona 1533, La coltivazione , la seva millor obra, 1546, Girone il Cortese 1548, La Flora 1556, Avarchide pòstum, 1570

Fou mestre de capella del cardenal Luigi d’Este 1578-83 Residí a la cort dels Mèdici, a Florència, on estigué en contacte amb la Camerata Fiorentina, i a la cort de Varsòvia 1595-98 És autor de madrigals vinculats a l’escola veneciana, els més destacats del seu temps, juntament amb els de Gesualdo da Venosa i de Monteverdi

Fill i successor del duc Guillem I i d’Elionor d’Àustria El 1581 es casà amb Margarida Farnese de Parma, la qual repudià per causa d’esterilitat, i després 1584 amb Elionor de Mèdici de Toscana Comandà tres expedicions a Hongria contra els turcs 1595, 1597 i 1601 Féu de la seva cort un brillant centre teatral, i fou un gran mecenes