Resultats de la cerca

Professà a Barcelona el 1609 Fou mestra de novícies i abadessa a Saragossa i a Múrcia Els seus nombrosos escrits, inèdits, mostren un bon coneixement del llatí i de la Bíblia Ha estat anomenada “la mística del breviari” per raó de la seva espiritualitat centrada en la litúrgia Fou beatificada per Joan Pau II el 1982

Franciscà Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor És autor de Font mística i sagrada del paradís de la Iglésia 1704, exposició didàctica de la doctrina cristiana, que tingué nombroses edicions catalanes i castellanes al llarg del segle XVIII

Es destacà com a orador sagrat en català predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats Elogi fúnebre del doctor Robert 1902 Fundà i dirigí a Sabadell la revista Garba , dins la línia dels Pomells de Joventut Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer Cançons i moralies 1927, Terrals 1927, Lliris blaus 1928

Els croats es distingien per una creu de tela cosida al pit, símbol del vot d’obediència a l’Església en canvi de la protecció eclesiàstica sobre llur persona i llurs béns mentre durava l’expedició Mig pelegrí mig guerrer, el croat fou un aventurer amb la possibilitat de sortir del tancat món feudal i de manifestar la seva mística

Per encàrrec de Mèdici, Cosimo de fundà 1462 i dirigí a Florència l' Academia Platonica  dedicada a la restauració del pensament platònic Fou ordenat sacerdot el 1473 Traduí al llatí els Diàlegs de Plató i les Ennèades de Plotí La seva obra principal, Theologia platonica 1488, plena d’elements neoplatònics, és típica del sincretisme renaixentista Desenvolupà un humanisme religiós universal d’arrel mística

Jesuïta, fou ordenat de sacerdot i ensenyà als collegis de Veruela i de Barcelona Investigà l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya San Ignacio en Barcelona 1907, San Ignacio en Montserrat 1913, San Ignacio en Manresa 1914 i San Ignacio de Loyola Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos 1922 Publicà també San Ignacio de Loyola Ascética y mística 1946

Lector assidu de Dant i bon coneixedor dels poetes moderns, intentà de trobar nous camins d’expressió poètica a través d’una viva experiència mística del catolicisme La seva lírica pot considerar-se com una de les fites de la moderna literatura neogrega La seva obra és recollida en Selecció I 1934 i Selecció II 1962 Destacà també com a traductor

Gendre d’'Ezra ben Šělomó, és autor de comentaris a les Hagadot talmúdiques Escriví també el Ša'ar ha-šoel , catecisme cabalista a base de preguntes i respostes, un comentari a l’anònim Sefer Yeṣira , una llarga carta, comentaris al ritual de pregàries o recull de prescripcions sobre la meditació mística i altres texts fragmentaris, conservats en citacions d’autors posteriors

Mobilitzat a la fi de la Segona Guerra Mundial, fou deixeble de Karl Rahner , en el Lexikon für Theologie und Kirche ‘Diccionari enciclopèdic de teologia i eclesiologia’, 1957-68 del qual collaborà Es doctorà en filosofia el 1952 a la Universitat d’Innsbruck Ordenat sacerdot el 1954, el 1961 es doctorà en teologia Professor a la Universitat de Münster fins a la jubilació 1993, fou consultor del secretariat papal per als no-creients 1968-73 Impulsà el diàleg entre catòlics i marxistes i fou un dels principals impulsors a Alemanya de l’esperit de renovació del concili II del Vaticà ,…

Comunista, preocupat per les qüestions socials, defensà l’art socialista, però es mantingué en una línia de poesia lírica i de vegades mística Escriví Básně ‘Poemes’, 1915, Strom v květu ‘L’arbre en flor’, 1920, Srdce a vrǎva světa ‘El cor i el caos del món’, 1922, Deset let ‘Deu anys’, 1929, Tvuj hlas ‘La teva veu’, 1930, Dvě minuty ticha ‘Dos minuts de silenci’, 1934