Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del costat de ponent Al mur hom pot observar, tapiada, la porta original romànica, bé que d’època força tardana R Viladés Es troba al costat de ponent del municipi de Berga Prop de la carretera de Berga a Solsona, al vessant nord de la serra de Noet, voltada d’hortes i camps, al costat de l’hostal Sant Bartomeu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,8 — y 60,8 31 TDG 038608 Al quilòmetre 1 de la carretera de Berga a Solsona, cal girar a mà esquerra L’…

Des de jove collaborà en les publicacions La Veu d’Anoia , Vida i Diari d’Igualada És autora de Veler de somnis 1952, Poemes d’avui i de sempre 1986 i ha aparegut en diverses antologies poètiques com Antologia de poesia igualadina Antoni Pous i Argila, 1963 i  Les cinc branques Rosa Matheu et al , 1975 El 1947 obtingué un accèssit a la Flor Natural de Sant Just Desvern i guanyà el premi Poesia Femenina als Jocs Florals del centre parroquial de Santa Madrona

Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest petit temple rural ECSA - JA Adell L’església de Sant Silvestre es troba isolada enmig d’uns camps de blat, prop del mas d’en Pla, a l’altiplà que domina la vall del Segre, a l’est de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG529440 Per anar-hi des de Ponts, cal prendre el camí que porta a la canònica de Sant Pere, degudament senyalitzat Abans d’arribar-hi es troba una cruïlla, d’on surt una pista en direcció N que cal agafar Aquesta pista queda tallada per la variant de la carretera C-1313, que s’ha de travessar, seguint per la pista uns 2 km més, fins a…

El sector, dit així perquè eren sota l’antiga capella de Sant Bertran, es va començar a omplir d’edificacions a partir del 1860, però el lloc no es va urbanitzar fins el 1877, en aprovar-se l’anomenat Eixample de Santa Madrona Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del s XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell

Dominicà 1564, fou professor d’arts a Llutxent Vall d’Albaida i de teologia a Lleida i Barcelona Fou també catedràtic de sagrada escriptura a la universitat barcelonina Tingué una gran fama com a predicador popular Juntament amb PJGuasc fundà l’Acadèmia de Sant Tomàs 1588 Publicà diverses obres religioses en català Exposició sobre el salm miserere mei Deus 1592, que gaudí de gran popularitat, Llibre de la vida i miracles dels gloriosos sants, santa Eulàlia i sant Ramon de Penyafort 1593, Llibre de la vida i miracles de santa Madrona i de sant Celdoni i Ermenter 1594, editada de…

Mapa de les esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Abrera Sant Pere d’Abrera Sant Hilari Sant Pere de Voltrera Begues Sant Cristòfol Castelldefels Santa Maria de Castelldefels Castellví de Rosanes Sant Jaume de Castellví de Rosanes Sant Miquel de Castellví de Rosanes Santa Maria dels Àngels Cervelló Capella del castell de Cervelló Sant Esteve de Cervelló Sant Ponç de Corbera Sant Joan del Pla o de l’Erm de la Palma Sant Brici de la Palma Collbató Sant Corneli de Collbató Sant Miquel de Montserrat Santa Margarida de les Amenolelles Corbera de Llobregat Santa Maria de…

Fill de Francisco de P del Villar y Lozano Titulat el 1886 Succeí al seu pare com a arquitecte diocesà 1892 i continuà les obres de Montserrat la façana de l’església, el cambril de la Mare de Déu, el Primer Misteri de Dolor del Rosari Monumental, el monument als herois de la batalla del Bruc, actualment desaparegut, etc A Barcelona bastí la casa del Gas Lebon a la cruïlla del carrer de Balmes amb la Gran Via 1896, la casa Riera, a l’altre cantó de la Gran Via 1892, l’església nova de Santa Madrona i l’Hospital d’Inguaribles 1916 Feu també l’esglesia parroquial de Tiana 1886 i la…

La capella ermitana de Sant Ferriol era situada a mitja muntanya de Montjuïc, davant la penya del mateix nom, al costat d’una pedrera, entre l’antiga església de Santa Madrona i el mar Tot i que probablement existia des de molt antic, la primera notícia documental que hi fa referència data del 1288, quan Agnès, filla de Pere Grony, llegà 70 sous a la dita capella Gairebé un segle més tard sembla que el seu estat amenaçava ruïna, motiu pel qual l’any 1370 el bisbe Berenguer concedia quaranta dies d’indulgència als fidels que contribuïssin amb almoines a la reconstrucció de la…

Cursà els seus estudis al Conservatori de València i després els amplià a Barcelona Fou catedràtic de contrapunt i fuga al conservatori de la seva ciutat natal i dirigí el Cor del Centre Catòlic de Santa Madrona a Barcelona Portà a terme la seva activitat com a crític musical en el diari "La Voz de Valencia", el "Diario de Valencia y Levante" i la "Revista Musical Catalana" Compongué obres per a orquestra Concert en si menor per a piano i orquestra , Tres paisatges de Llevant i Tres peces per a orquestra de corda , lieder per a veu i piano, algunes obres de caràcter religiós i,…

Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén,…