Resultats de la cerca
Es mostren 707 resultats
sisè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent del valor de sis diners corresponent a un terç de croat.
Se'n coneixen d’Alfons el Magnànim a Barcelona, de Pere de Portugal i de Joan II a Tortosa, Lleida i Tàrrega
Pere Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Fill del duc de Sogorb i de Cardona, Enric d’Aragó.
El 1642, Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos A Montpeller, on restà fins al 1644, escriví una Geometría militar Nàpols, 1671 Rescatat, fou educador del príncep Baltasar Carles, però, mort aquest 1646 caigué en desgràcia El 1664 fou enviat com a ambaixador a Roma, i el 1666, com a virrei a Nàpols Visqué fastuosament, embellí Nàpols i féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons el Magnànim 1671 Altre cop a Madrid,…
Es promulga la constitució Com per lo senyor
Es promulga la constitució Com per lo senyor deroga la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retorna als senyors els drets sobre els remences
Debats
Historiografia catalana
Revista trimestral apareguda el 1982 a València sota els auspicis de la Institució Alfons el Magnànim (integrada el 1985 a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació) de la Diputació de València, que havia començat feia poc un ambiciós projecte de renovació, amb importants projectes editorials, arran de l’arribada dels polítics socialistes als càrrecs institucionals.
Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…
Consell de la Ciutat de Saragossa
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern municipal de Saragossa, constituïda el 1391 amb 39 consellers, per tal d’assessorar, en substitució de l’anterior capítol general de veïns, el Consell dels Jurats, format pels 12 jurats elegits per les 15 parròquies de la ciutat.
Alfons el Magnànim hi introduí la insaculació en l’elecció de consellers i jurats aquests darrers esdevingueren de nou de designació reial des de la reforma de Ferran II el 1487
Jaume de Besora
Història
Cavaller i conseller reial.
L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa La seva mort dificultà la penetració catalana fou reemplaçat per Antoni Olzina
guillat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als grossos d’argent angevins fets a Provença i a Nàpols a partir del s XIV.
El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato , utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim
Ramon de Xetmar
Història
Diplomàtic.
Cinquè senyor de Naso a Sicília el 1401 Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya 1411 i legat d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança 1416
Vincentello d’Istria
Història
Cavaller cors.
Partidari de la corona catalanoaragonesa durant el període de protecció francesa sobre Còrsega, rebé ajut del futur rei de Nàpols Alfons el Magnànim i intentà la resistència a l’illa fins el 1434, que fou empresonat i decapitat
Lucrezia d’Alagno
Història
Noble napolitana, amant d’Alfons el Magnànim, el qual la conegué l’any 1444.
Cortejada per diverses personalitats del cercle d’humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere Torroella i el castellà Juan de Tapia La seva figura apareix a l’arc del Castellnou, a Nàpols Mort Alfons, Lucrezia s’adherí als nobles contraris al rei Ferran, fill d’aquell