Resultats de la cerca
Es mostren 710 resultats
Jordi de Centelles
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Poeta i traductor.
Vida i obra Fill illegítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt, fou rector d’Oliva i d’Almenara, i canonge de València des del 1466 De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, i resultà dues vegades ferit 1470 i 1477 Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 com a jutge, de manera que el seu veredicte, la Resposta , encapçala les Trobes en lahors de la Verge Maria , i el 1486, amb poesies en català i castellà Entre el 1481 i el 1496 traduí al català la biografia que Antoni Beccadelli el Panormita feu d’Alfons el…
,
Es promulga la constitució Com per lo senyor
Es promulga la constitució Com per lo senyor deroga la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retorna als senyors els drets sobre els remences
Pere Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Fill del duc de Sogorb i de Cardona, Enric d’Aragó.
El 1642, Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos A Montpeller, on restà fins al 1644, escriví una Geometría militar Nàpols, 1671 Rescatat, fou educador del príncep Baltasar Carles, però, mort aquest 1646 caigué en desgràcia El 1664 fou enviat com a ambaixador a Roma, i el 1666, com a virrei a Nàpols Visqué fastuosament, embellí Nàpols i féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons el Magnànim 1671 Altre cop a Madrid,…
Consell de la Ciutat de Saragossa
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern municipal de Saragossa, constituïda el 1391 amb 39 consellers, per tal d’assessorar, en substitució de l’anterior capítol general de veïns, el Consell dels Jurats, format pels 12 jurats elegits per les 15 parròquies de la ciutat.
Alfons el Magnànim hi introduí la insaculació en l’elecció de consellers i jurats aquests darrers esdevingueren de nou de designació reial des de la reforma de Ferran II el 1487
Jaume de Besora
Història
Cavaller i conseller reial.
L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa La seva mort dificultà la penetració catalana fou reemplaçat per Antoni Olzina
guillat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als grossos d’argent angevins fets a Provença i a Nàpols a partir del s XIV.
El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato , utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim
Ramon de Xetmar
Història
Diplomàtic.
Cinquè senyor de Naso a Sicília el 1401 Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya 1411 i legat d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança 1416
Vincentello d’Istria
Història
Cavaller cors.
Partidari de la corona catalanoaragonesa durant el període de protecció francesa sobre Còrsega, rebé ajut del futur rei de Nàpols Alfons el Magnànim i intentà la resistència a l’illa fins el 1434, que fou empresonat i decapitat
Pere Rossell
Història del dret
Notari.
Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols , allegat juridicogenealògic més que no crònica de caràcter històric Un exemplar illuminat, en llatí, existeix a la Universitat de València
Acords de Milà
Acords de Milà Felip Maria Visconti deixa en llibertat Alfons el Magnànim en canvi d’un rescat de 30 000 ducats i la signatura d’un tractat repartint-se l’hegemonia a Itàlia i comprometent-se a lluitar plegats contra Francesco Sforza
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina