Resultats de la cerca

Vuitè duc d’Escalona, marquès de Villena i de Moya i comte de Xiquena Fou virrei de Navarra i lloctinent de Catalunya 1693-94, on palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per l’exèrcit francès que envaïa el Principat Aquest ocupà Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït Fou virrei d’Aragó 1694-95, de Sicília 1701-02 i de Nàpols 1702-07 Havent tornat a Madrid, fou majordom major de Felip V Suggerí al rei la creació de l’Academia Española de la Lengua 1714, i en fou el primer president

Al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380 El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392 l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí Es casà amb Isabel d’Alagó

Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims Féu celebrar la pau amb els francesos 1697 amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes…

El comtat de Barcelos , primer comtat territorial de Portugal, fou creat per Dionís I el 1298 a favor del seu majordom major, Joāo Afonso Telo de Meneses, quart senyor d’Albuquerque El tercer comte 1314 fou el trobador i heraldista Pedro Afonso 1285-1354, fill natural del rei Dionís I, autor d’un Livro das linhagens i compilador del Livro das cantigas El setè fou Nuno Alvares Pereira, i en morir 1431 el comtat passà al seu gendre Alfons, primer duc de Bragança, i als seus descendents El rei Sebastià I 1554-78 elevà el comtat a ducat de Barcelos , a favor dels primogènits dels…

Estudià al seminari de Barcelona, d’on passà a Girona 1862 com a familiar del bisbe Constantí Bonet Ordenat de sacerdot 1866, exercí algun temps el ministeri parroquial, fins que professà com a benedictí a Montserrat 1876 Fou secretari de l’abat Miquel Muntadas, hostatger i majordom El 1890 fou nomenat prior de Montserrat i el 1892 visitador de la província espanyola de la Congregació de Subiaco Aleshores fou nomenat abat titular de Ripoll Exercí el càrrec fins el 1907, que, malalt, es retirà a Montserrat Sota la seva gestió s’expandí molt l’orde a tot l’Estat espanyol i als…

Fou castellà de Talteüll 1370, majordom i conseller de l’infant Joan Casat amb Constança de Pròixida 1376, foren tots dos afavorits llargament per l’infant i la seva muller, però foren acusats pel rei i amenaçats d’expulsió El 1381 la seva muller comprà a l’infant Joan el castell de Besora amb Saderra que ella vengué el 1382 a Arnau Guillem de Besora, i l’infant vengué a Francesc el castell de Clarà i la vila de Moià que vengué el 1382 a Pere de Planella, i el rei li vengué els castells de Coaner i Torroella i la vila de Santpedor, al Bages que foren incorporats a la corona el…

Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó A la mort del seu cunyat Pero Ahonés 1226, figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l’infant Ferran, es dreçaren contra el rei Reconciliat amb aquest 1227, lluità des d’aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers 1229, i després, de Borriana 1233 —d’on fou nomenat capità—, de València i d’Almenara Intervingué en l’atorgament dels furs als nous pobladors del Regne de València…

Majordom major de Carles II de Castella, féu empresonar el favorit Fernando de Valenzuela 1676, amb violació de la immunitat eclesiàstica, fet que li valgué l’excomunió Fou lloctinent de Catalunya 1690-93, on sabé captar-se la simpatia dels catalans, bé que fracassà en la lluita contra els francesos, que ocuparen Roses Tornà a la cort, on féu costat al partit de Marianna de Neuburg, però més tard passà al bàndol dels Borbó Acompanyà Felip V de Castella durant la seva visita al Principat 1702 i durant el setge de Barcelona 1706 Lluità a la campanya de Catalunya i assessorà el…

Majordom de l’infant Jaume i lloctinent seu en el càrrec de procurador general 1304, acabà indisposant-s’hi i pregà al rei Jaume II que l’excusés de servir-lo com a conseller Fou ambaixador del rei a Narbona 1303 i diverses vegades a Roma, especialment el 1308, per demanar ajuda al papa per a una expedició conjunta amb Castella contra el regne de Granada fou igualment important la seva missió a Perpinyà 1318-24, per tal de tractar de la successió de Sanç I de Mallorca En ingressar l’infant Jaume a l’orde de Sant Joan, i després al de Montesa, Fenollar passà al servei de l’infant…