Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
hivernacle
Vista de l’hivernacle de l’estació d’Atocha (Madrid)
© Lluís Prats
Agronomia
Construcció amb coberta i parets on hom conrea plantes en les condicions més favorables perquè es facin.
La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El desenvolupament de la…
tibants
Pesca
Indústria tèxtil
Defecte produït en les xarxes per diferències en l’estrenyiment dels nusos, que impedeix que totes les malles presentin una forma convenient per a la pesca.
barreta
Indústria tèxtil
Cadascun dels llistons que, passant entremig de les malles superiors de la muntura jacquard, substitueixen els lliços de pujada o els lliços i els rebatents alhora.
gipó
Indumentària
Túnica interior de diverses teles, i sovint enconxada amb cotó, que protegia el cos del cavaller del frec de les malles o de l’arnès blanc.
art de ròssec
art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…
llicet
Indústria tèxtil
Lliç amb malles curtes i sense ullet emprat en el tissatge de la seda per a subdividir els fils que passen junts per una mateixa palleta de la pua.
cervellera
Militar
Casc rodó, ajustat a la forma del crani i que arribava fins a mig front; podia anar per damunt o per sota de les malles que protegien el cap.
Molt usada des del s XIII, tingué una gran acceptació fins al s XV Fou dotada, a vegades, de proteccions addicionals per tal de defensar el rostre cervelleres amb ventalla, cervelleres amb gorgera, cervelleres amb galteres
capmall
Militar
Defensa de malles que protegia el cap, part del rostre, el coll i la part superior del pit i de l’esquena del guerrer, i que queia com una esclavina o museta.
De vegades tenia forma de caputxa, sobre la qual es portava el bacinet, i, d’altres vegades, anava llaçat a les vores d’aquest Als segles XIII i XIV anava combinat amb l’ausberg, sigui formant-hi una peça, sigui separat i superposat Al segle XIV apareix sovint folrat
blonda
Indústria tèxtil
Teixit molt clar, de malles i contorns complicats, que és obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants, generalment de seda, manualment (amb ganxet o boixets) o mecànicament (en telers especials).
La seva fabricació començà a França, on era coneguda amb el nom de blonde , perquè era fabricada amb seda crua de color ros La producció de blonda als Països Catalans és documentada des del s XVI els principals centres productors foren Barcelona, Palma Mallorca i les comarques del Maresme i del Penedès
fusta
Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…