Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes, les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló. La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets; després ve la mànega o peça de tres, el goleró, que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop. Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca, respectivament, que actuen com a elements de tracció. Tot el conjunt va muntat en les respectives armadures o ralingues amb suros i ploms. Els arts de ròssec actuals procedeixen de formes primitives diferents. Entre elles el gànguil, a les costes mediterrànies, i el dredge, a les angleses, són les principals. Sens dubte, en l’origen d’aquests arts de fons es troba l’art de platja. L'art de platja és constituït per dues llargues cames (80-150 m) i un gran cop (10-12 m). Les cames són formades per tres parts: les clares, de malla molt grossa i situades prop dels calons, les mitjanes, a la part central, i les cegues, anomenades així perquè tenen les malles més estretes, que són les que empalmen amb el cop. L’altura de la boca del cop és d’uns 4 m. Les ralingues són de cànem, espart o pita, de 5 a 10 mm de diàmetre. En la de suros (surada) hi ha uns 300 flotadors, i en la de ploms, diverses peces amb un pes total que oscil·la entre 30 i 50 kg. L’art treballa prop de la costa envoltant un tros de mar. Lligada una cama, mitjançant un cap, a la platja, l’art és calat en semicercle per una barca, fins que un altre cap uneix l’altra cama també a la platja. És llevat o xorrat a mà de la riba estant mitjançant cordes d’espart de 1.000 a 3.000 m de llarg. Permet de capturar els peixos que es troben a la superfície encerclada. L’art de platja, sovint anomenat simplement art, bé que poc, encara és emprat. Formes particulars de l’art de platja són l'agullera i la sonsotera. L’art comunal i l’art de Port de Reig, emprats antigament al Port de la Selva per tal de capturar les tonyines que entraven a la badia, es troben relacionats, semblantment, amb l’art de platja, i funcionaven com una almadrava de vista. L’art comunal, de grans dimensions (400 m de llarg per 30 d’alt), molt pesant i tot ell de cànem, era de la comunitat dels pescadors. De l’art de la platja derivaren, també, el beam trowl anglès, sense succió, el qual mantenia la boca oberta mitjançant una perxa, i l'art de vares, amb capacitat de succió, el qual mantenia la boca oberta gràcies a uns caps que sortien d’unes perxes situades a babord i estribord de la barca i que tiraven de les cames. Més endavant i durant molt de temps, per tal de mantenir oberta la boca dels arts de ròssec, hom utilitzà dues embarcacions treballant paral·lelament, la parella. Actualment hom manté les cames separades mitjançant uns ginys especials, les anomenades portes, les quals, unides una a cada cama, actuen com els estels i permeten que una sola barca faci la mateixa feina que la parella. Aquesta última forma ha sofert moltes adaptacions i ha donat lloc al bou català, al xarleston, a la ratera, a la vaca, a la Vigneron-Dahl, etc. Els arts de ròssec permeten de capturar grans quantitats de peix, i per això mateix, si hom vol evitar l’exhauriment d’una zona, és perillós d’abusar-ne. Els anomenats arts pelàgics o semipelàgics, són arts de ròssec que treballen entre aigües o prop del fons, respectivament; tenen les cames molt curtes, i una boca de gran obertura.
m
Pesca
art de ròssec Art de bou