Resultats de la cerca

Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, i completà la seva formació als EUA, França i Alemanya La seva fascinació inicial per la pintura s’estengué a altres àmbits de les arts dansa, escultura, vídeo, fotografia o música, els quals incorporà a la seva obra El seu estil pictòric entronca amb el corrent realista, amb un traç minuciós i suau que manté un equilibri cromàtic

Formada al Club Gimnàstic de Tarragona, entre el 1990 i el 1993 assolí cinc títols estatals en categoria júnior i promesa i quatre de Catalunya En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de salt de llargada 1990 i establí el rècord català de triple salt 1990, prova en què guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Espanya del mateix any En pista coberta, també fou cam-piona catalana de triple salt 1992

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i començà exposant com a pintor retratista Endinsat en el camp del cartellisme i del disseny gràfic, realitzà publicitat i altres treballs de caràcter comercial En aquestes primeres obres entroncà del tot amb la tradició modernista Collaborà assíduament amb les editorials Cervantes i Prometeo, aquesta dirigida per Vicent Blasco i Ibáñez Arribada la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, principalment per a la CNT, de la qual era militant És molt conegut el seu cartell “El País Valencià a l’avantguarda d’Ibèria” Acabada la guerra…

Viatjà a Munic 1911-13 i a Florència 1914 Feu la primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona 1917 La coincidència amb les primeres exposicions de Joan Miró i EC Ricart fa que alguns crítics —Joan Sacs, Junoy— parlin d’una Escola de Vilanova El seu estil és d’un accentuat decorativisme destaca en el paisatge i la natura morta El 1918 formà part dels fundadors de l’Agrupació Courbet i exposà a les Galeries Laietanes El 1919 s’installà a Nova York, on el 1923 feu una exposició Allà fou director artístic de la revista Catalònia El 1923 passà a residir a Mèxic, on, a més de pintar,…

Ha participat en espectacles com ara La filla del mar d’ÀGuimera 2002, Romeu i Julieta de WShakespeare 2003 i Un matrimoni de Boston 2005, totes tres dirigides per Josep MMestres Ha treballat també amb altres directors, com ara Sergi Belbel Teatre sense animals , 2004, Joan Ollé Sis personatges en busca d’autor , 2004, i El malentès , 2006, Fernando Bernués Carta d’una desconeguda , 2007 i Lluís Pasqual Mòbil , 2007, i La casa de Bernarda Alba , 2009 El seu treball ha estat reconegut amb diversos premis, com ara el premi de Teatre BCN 2001 o el premi Butaca a la millor actriu de musical…

Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura Fou el primer arquitecte de l’Estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de…

Ha participat en nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Batalla de reines de S Pitarra dirigit per Antoni Chic, 1983, Romeu i Julieta de W Shakespeare dirigit per Esteve Polls, 1984, Timó d’Atenes de W Shakespeare dirigit per Ariel García Valdés, 1990, Roberto Zucco de BM Koltès dirigit per Lluís Pasqual, 1993, El sopar dels idiotes de F Veber dirigit per Paco Mir, 1998, Sis personatges en busca d’autor de L Pirandello 2004 i  Soldados de Salamina de J Cercas 2006, dirigits per Joan Ollé,  Rock'N'Roll de T Stoppard dirigit per Àlex Rigola, 2008, Copenhaguen  de M Frayn dirigit per…

Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que tienen sus…