Resultats de la cerca

Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns sectors…

El terme és a l’antiga zona forestal bosc del Bèrcol del nord d’Elna artigada a partir del s XVII i actualment coberta de vinya És travessat per l’aigua de l’agulla de la Mar, que rega un sector d’horta, especialment al sud del poble De les 477 ha conreades, 167 són de vinya Hom hi conrea també 41 ha d’arbres fruiters albercoquers, presseguers i pomeres, 34 ha d’hortalisses i 28 de cereals aquestes i 200 ha de prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn uns 65 caps de boví i 125 d’oví El poble 939 h agl i 26 h diss 1981 15 m alt és a l’esquerra…

Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models…

Fill de Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles Doctor en dret, fou canonge de Girona 1417, gran ardiaca d’Elna 1424, vicari general de la diòcesi de Girona 1419-36 i, finalment, bisbe El 1436 decretà amb el seu capítol que només podien ésser canonges de Girona els fills de famílies nobles, cosa que confirmà el concili de Basilea 1437 El papa Eugeni IV el cridà a Roma 1444, on residí dos anys i mig Malalt, el 1450 prengué com a auxiliar Miquel, bisbe titular de Nicea Erigí la capella de Sant Pau a la catedral de Girona, on es féu enterrar, dotà d’ornaments l’altar major i…

És obtingut a partir d’un most amb 14° d’alcohol produït per diverses varietats de raïm moscatell, garnatxa, macabeu i malvasia Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most i, quan els llevats han produït 5° d’alcohol, hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en el 10% hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre A continuació és sotmès a l’envelliment en botes de roure, que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis

Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…

El mas de les Abelles , amb la capella de la Mare de Déu de les Abelles , testimonis de l’antic llogaret, es troben en una vall encaixada, afluent, per l’esquerra, de la riera de Banyuls, prop de la carena que limita el Rosselló i l’Alt Empordà

És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l’actual frontera francoespanyola