Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
Francis William Aston
Física
Físic anglès.
S'educà a Birmingham i a Cambridge, on treballà amb Joseph John Thomson sobre les descàrregues elèctriques en tubs a baixes pressions El 1920 fou fellow del Trinity College a Cambridge, el 1921 de la Royal Society, i el 1935 chairman de l’International Commitee on Atoms El 1919, dins les seves investigacions fonamentals sobre els isòtops , inventà l’espectrògraf de masses que porta el seu nom i que permet la separació dels isòtops i la determinació de llurs masses amb l’aproximació d’una millèsima Les seves publicacions més importants són The Isotopes 1922 i Mass-spectra and Isotopes 1933…
combustió submergida
Tecnologia
Sistema industrial emprat per a escalfar o concentrar grans masses de líquids.
Consisteix a cremar directament en el si del fluid una mescla d’aire amb un combustible gasós Els productes de la combustió travessen el líquid en forma de petites bombolles diàmetre mitjà estimat en 0,016 cm i cada una d’elles actua de bescanviador de calor Té les principals aplicacions en el cas de líquids molt viscosos, solucions corrosives i quan el contingut de sòlids és molt elevat
piràmide de Malpighi
Biologia
Cadascuna de les masses còniques que formen la substància medul·lar del ronyó.
Contenen l’aparell secretor i els túbuls
energia d’enllaç
Física
Per a un sistema determinat, energia mínima necessària per a separar els components que el constitueixen.
És l’equivalent energètic de la diferència entre la suma de les masses dels components i la massa del sistemaEl concepte d’energia d’enllaç es fa servir tant per a expressar la fortalesa d’un enllaç químic com per a l’enllaç entre nucleons En el segon cas es parla d’energia d’enllaç nuclear i es calcula com la diferència entre la massa del conjunt i la suma de les masses dels components una diferència de massa elevada es tradueix en una gran energia d’enllaç Pel que fa a un enllaç químic, l’energia d’enllaç es calcula com l’energia necessària per a formar l’enllaç a partir dels seus elements…
centroide

del triangle ABC
Física
Matemàtiques
Punt especial associat a una figura o a una distribució de punts que en el cas físic correspon al centre de massa o de gravetat, de vegades anomenat també baricentre.
En algunes figures el seu centroide és determinat geomètricament Per exemple, en un triangle és el punt d’intersecció de les mitjanes, i en els polígons políedres regulars és el centre de la circumferència esfera circumscrita Donat un conjunt discret de punts x 1 ,, x n amb masses m 1 ,, m n , punt que té per coordenades la mitjana de les coordenades dels punts ponderada per les masses En altres figures es poden trobar per integració les expressions de les coordenades del centroide Així, en figures amb una distribució de massa contínua φ x , el centroide és el punt x̄ = ƒφ x xdx / ƒφ x dx…
Algol
Astronomia
Estel doble, format per dos estels separats uns 10 milions de quilòmetres, a la constel·lació del Perseu.
Es tracta realment d’un sistema triple, ja que Algol A i Algol B orbiten ensems al voltant d’un tercer estel És el prototip dels estels binaris eclipsants de període comprès entre 2 i 3 dies Algol A estel blau de la seqüència principal, de classe B 8 i 3,7 masses solars és el més brillant del sistema i produeix gairebé tota la llum que hom rep Algol B estel vermell, de classe G i 0,8 masses solars gira al voltant d’Algol A en 2,87 dies Els eclipsis que l’un produeix en l’altre són el motiu de la variació de magnitud entre els valors 2,2 i 3,5 El sistema és a una distància mitjana…
Raymond Arthur Lyttleton
Astronomia
Astrònom britànic.
Estudià a Cambridge i després a Princenton EUA Amb Fred Hoyle , descobrí l’hidrogen interestellar 1939 i als primers anys quaranta explicà la generació d’energia estellar a partir de principis de la física nuclear El 1945 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Cambridge Feu també algunes aportacions en geofísica, entre les quals la demostració de l’estabilitat de les masses líquides en rotació, que aplicà al nucli de la Terra, i proposà una controvertida teoria sobre la formació de les muntanyes Estudià també els cometes És autor, entre d’altres, de The Comets and their Origin 1953, The…
bismutita
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic, la composició del qual oscil·la al voltant de CO 3
|(OH) 2
O[Bi] 2
.
Mineral que es presenta en masses terroses de color clar, recobrint, habitualment, el bismut natiu alterat
balança

Balança de braços iguals
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa coneguda, mitjançant la igualació o determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…
cerita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de ceri, amb calci o ferro, Ce3H(Ca,Fe) [(SiO4)3·H2O], que pot tenir ions de Ce substituïts per La, Dy i Al.
Es presenta en masses informes i compactes, de fractura desigual i de color bru grisenc o roig
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina