Resultats de la cerca

Cavaller de l’orde de Sant Joan Prengué part en l’expedició de Sicília del 1719 fou tinent de navili i comandant de fragata Deixà inèdit un tractat de nàutica Tratado de difiniciones matemáticas, de álgebra, de difiniciones de estática, hidroestática y mecánica

Sacerdot, fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat de València Amb Baltasar Íñigo i Tomàs Vicent Tosca contribuí granment al foment d’aquestes ciències i a la renovació filosòfica que hi tingué lloc en el període del 1687 al 1727 segons Maians, un alumne seu fou el primer a Espanya que defensà la filosofia moderna en un acte oficial universitari A més d’algunes obres piadoses biografies, publicà una Arithmetica demonstrata 1699 A la seva mort deixà un gran nombre de manuscrits que palesen la dedicació a les matemàtiques i a l’astronomia, almenys ja des del 1681, amb un caràcter…

Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l’estudi general de València Anotà l’edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l' Aritmetica et geometria de TBradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus València 1503

El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i del 1822 al 1824 en fou professor de matemàtiques i cosmografia També fou professor a l’Acadèmia d’Artilleria 1828 i catedràtic dels Estudis Generals de Barcelona 1836 Escriví memòries refutant una suposada quadratura del cercle 1817, sobre els cossos elàstics 1820 i les propietats dels sistemes de numeració 1838 Publicà, a més, un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis

Doctorat a la Sorborna 1951, fou catedràtic d’àlgebra i geometria en el Collège de France 1956-94, on és professor honorari La seva obra ha influït en el desenvolupament de la topologia algebraica, l’àlgebra, la geometria algebraica i, sobretot, la teoria de nombres Ha estat distingit amb la medalla Fields 1954, pels seus treballs en la teoria dels espais analítics complexos, el premi Balzan 1985, la medalla d’or del Centre National de Recherche Scientifique 1987, el premi Wolf 2000 i el primer premi Abel de l’Acadèmia de les Ciències de Noruega 2003

Catedràtic de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Format a l’escola de B Eckmann de la Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric, ha treballat en qüestions de topologia algèbrica, especialment de teoria d’homotopia Des del 1976 ha impulsat a la Universitat Autònoma de Barcelona la creació d’un grup per a la recerca en topologia Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978, n'ha estat secretari general 1990-92, vicepresident 1992 i president 1995-2002 Fou president de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i…

Doctor en teologia i beneficiat de la catedral de València Des del 1687 reuní a casa seva una tertúlia per tractar de temes matemàtics, físics i astronòmics hi assistiren TVTosca i JBCoratxà, que n'era el secretari, i constituïren el nucli científic i filosòfic més renovador És autor d’uns comentaris Cursus seu mundus mathematicus , 1674 sobre Claude FMilliet de Chales

Treballà com a cartògraf durant la guerra del Francès Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ensenyà matemàtiques als instituts de Tortosa 1842, Tarragona 1846 i Palma 1847 Deixà inèdits nombrosos treballs científics

Fou catedràtic als estudis reials de Madrid 1771, comissari de guerra a València 1793 i autor de La geometría de los niños 1784, Instituciones matemáticas 1785, Tratado de la verdadera nobleza 1804, Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos 1820 i Disertación sobre la causa de las auroras boreales

Estudià ciències exactes a Madrid i fou catedràtic d’anàlisi matemàtica a la Universitat de Barcelona Escriví volums especialitzats, entre ells Análisis matemático , traduït a diversos idiomes